Decepció

Catalunya és una nació ocupada pels espanyols i capada pels sentimentals. No cal dir que els segons són mooooooolt pitjors que els primers. Els sentimentals són aquella mena de gent que s’escarrassen per ideals elevats, sempre justos, però quan senten que la raó i la força els acompanyen, llavors els agafa un atac de timidesa, renuncien cop en sec a la força i extravien la raó. Catalunya ha perdut tots els combats dels últims cent anys per culpa d’aquesta raça, la dels sentimentals. Els sap tant de greu veure plorar l’enemic, tenen una ànima cristiana tan pietosa, que no poden suportar l’espectacle i corren cames ajudeu-me a agombolar-lo amb coixins, el posen al capdavant d’una manifestació i li diuen que triï la pancarta que vulgui, que nosaltres ja hi estem fets, a patir, però que no podem pair el sofriment dels altres.

19.00h: Aquesta tarda hem anat a la seu de l’Òmnium de Mataró per a reservar lloc en un dels autocars que dissabte duran tanta gent a la manifestació. Però ens n'hem desdit. Dissabte ens quedarem a casa a covar la cendra.

23.35h: Òmnium ha fet una roda de premsa per a fer saber que no accepta les condicions de Montilla. El lema de la capçalera de la manifestació serà el que toca: "Som una nació. Nosaltres decidim". Si a algú no li agrada, que no hi vagi. (Per part meva, mantinc les consideracions generals de l'apunt, salvant però Òmnium, que finalment ha obrat de manera condreta.) Dissabte serem a Barcelona.