10J de glòria

Dit i fet: avui hem enterrat l'autonomisme. Els poders de l'Estat espanyol han volgut collar al màxim el poble català, fent comptes que la timidesa i la pusil·lanimitat de la nostra gent ens impediria de reaccionar i plantar cara, calculant que una suposada majoria espanyolista de Catalunya els asseguraria el control del país i posarien fi al problema catalán. S'equivocaven, esclar, perquè els catalans som tímids i semblem pusil·lànimes, però ens anima una poderosa voluntat de ser, una intensa voluntat democràtica i un profund sentiment de dignitat, les quals virtuts ens donen una força enorme. També erraven el càlcul sobre la pretesa majoria espanyolista submergida a Catalunya: a ca nostra hi ha una majoria social que és i vol continuar sent catalana, que vol mantenir la personalitat lingüística, cultural i nacional del país, i que reclama llibertat per fer-ho, i oxigen per respirar.

Catalunya és un país viu i potent, una nació que no dimiteix, però a la qual li costa molt generar una classe política que estigui a l'alçada dels anhels de llibertat dels catalans. En el fons, el nostre problema no és Espanya, sinó els nostres polítics: una gent mediocre, servil, conservadora, genuflexa, que fa de la subordinació un modus vivendi personal que els és molt confortable, però moralment embrutidor.

Vigília

Les nacions derrotades estan condemnades als ulls i als mots de l’ocupant. Les nacions sotmeses però encara no derrotades, com la nostra, estan castigades a salmodiar obvietats, fins que no troben la manera de convertir l’obvietat en acció. A Arenys de Munt vam trobar una manera, la millor de les que hem assajat fins ara, i doncs cal insistir-hi. I, bo i així, avui em puny la necessitat de salmodiar. Ja em perdonareu.

Primera. Els catalans no estem obligats a l’obediència, sinó a la democràcia; i en democràcia, les fronteres dels estats estan subjectes únicament a la voluntat de la gent.

Segona. Una nació, si se’n sent i se’n sap, aspira naturalment a la continuïtat i a la plenitud, i tot poder que limiti o amenaci aquestes aspiracions ha de ser combatut democràticament.

Tercera. Els estats tenen valor utilitari, essent així que si un estat no satisfà les necessitats ni protegeix els interessos d’una gent que viu dins les seves fronteres, aquesta gent ha de buscar aixopluc en un altre estat, o fer-se’n un a mida -cosa que acostuma a ser la més sensata.

Quarta. És indecent l’actitud dels qui, sent hereus d’un estat que s’ha bastit de manera no democràtica (guerres, invasions, casoris, mentides), consideren inacceptable la creació de nous estats per via democràtica.

Cinquena. Quan una llei, disposició o sentència substitueix la voluntat democràtica d’un poble, llavors tal llei, disposició o sentència és palesament injusta, i el poble que l’entoma té el deure de desobeir-la.

Sisena. Les persones necessitem menjar, dormir, cobrar un salari, però també ens cal respecte, dignitat i llibertat, valors sense els quals quedem reduïdes a una condició subhumana, com els animals en el zoo.

Decepció

Catalunya és una nació ocupada pels espanyols i capada pels sentimentals. No cal dir que els segons són mooooooolt pitjors que els primers. Els sentimentals són aquella mena de gent que s’escarrassen per ideals elevats, sempre justos, però quan senten que la raó i la força els acompanyen, llavors els agafa un atac de timidesa, renuncien cop en sec a la força i extravien la raó. Catalunya ha perdut tots els combats dels últims cent anys per culpa d’aquesta raça, la dels sentimentals. Els sap tant de greu veure plorar l’enemic, tenen una ànima cristiana tan pietosa, que no poden suportar l’espectacle i corren cames ajudeu-me a agombolar-lo amb coixins, el posen al capdavant d’una manifestació i li diuen que triï la pancarta que vulgui, que nosaltres ja hi estem fets, a patir, però que no podem pair el sofriment dels altres.

19.00h: Aquesta tarda hem anat a la seu de l’Òmnium de Mataró per a reservar lloc en un dels autocars que dissabte duran tanta gent a la manifestació. Però ens n'hem desdit. Dissabte ens quedarem a casa a covar la cendra.

23.35h: Òmnium ha fet una roda de premsa per a fer saber que no accepta les condicions de Montilla. El lema de la capçalera de la manifestació serà el que toca: "Som una nació. Nosaltres decidim". Si a algú no li agrada, que no hi vagi. (Per part meva, mantinc les consideracions generals de l'apunt, salvant però Òmnium, que finalment ha obrat de manera condreta.) Dissabte serem a Barcelona.