Vigília

Les nacions derrotades estan condemnades als ulls i als mots de l’ocupant. Les nacions sotmeses però encara no derrotades, com la nostra, estan castigades a salmodiar obvietats, fins que no troben la manera de convertir l’obvietat en acció. A Arenys de Munt vam trobar una manera, la millor de les que hem assajat fins ara, i doncs cal insistir-hi. I, bo i així, avui em puny la necessitat de salmodiar. Ja em perdonareu.

Primera. Els catalans no estem obligats a l’obediència, sinó a la democràcia; i en democràcia, les fronteres dels estats estan subjectes únicament a la voluntat de la gent.

Segona. Una nació, si se’n sent i se’n sap, aspira naturalment a la continuïtat i a la plenitud, i tot poder que limiti o amenaci aquestes aspiracions ha de ser combatut democràticament.

Tercera. Els estats tenen valor utilitari, essent així que si un estat no satisfà les necessitats ni protegeix els interessos d’una gent que viu dins les seves fronteres, aquesta gent ha de buscar aixopluc en un altre estat, o fer-se’n un a mida -cosa que acostuma a ser la més sensata.

Quarta. És indecent l’actitud dels qui, sent hereus d’un estat que s’ha bastit de manera no democràtica (guerres, invasions, casoris, mentides), consideren inacceptable la creació de nous estats per via democràtica.

Cinquena. Quan una llei, disposició o sentència substitueix la voluntat democràtica d’un poble, llavors tal llei, disposició o sentència és palesament injusta, i el poble que l’entoma té el deure de desobeir-la.

Sisena. Les persones necessitem menjar, dormir, cobrar un salari, però també ens cal respecte, dignitat i llibertat, valors sense els quals quedem reduïdes a una condició subhumana, com els animals en el zoo.