dimarts, 13 de juliol de 2010

La classe política catalana no existeix

Existeix la classe política espanyola a Catalunya. M’agradaria que això que acabo d’escriure fos una boutade, una d’aquelles hipèrboles que serveixen per a sacsejar l’ànim i activar neurones. Però no és el cas. De fet, fa molts anys que ho intueixo i més d’una vegada ho he donat entenent –ara em ve a la memòria un apunt anterior en què escrivia que “la política catalana és un dialecte de l’espanyola” i unes quantes coses més d’aquest demble.

La Mesa del Parlament de Catalunya ha decidit, per unanimitat, no admetre a tràmit la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per convocar una consulta sobre la independència. La Mesa també ha tombat la Iniciativa Popular (IP) anterior, que impulsava una consulta per via de referèndum sobre la mateixa qüestió i que estava sentenciada pel Tribunal Constitucional. Els cinc partits representats a la Mesa (CiU, PSOE-C, ERC, IC-EUiA i PP) s’han posat d’acord a avortar la ILP, i ERC s'ha quedat sola defensant la IP. Els partits han donat, així, la primera resposta unitària al clam independentista del 10 de juliol.

Si la classe política de Catalunya fos catalana, això no hauria passat. Els polítics haurien donat la veu al poble i haurien aguantat, tot esperant l’envestida dels poders espanyols. Si la classe política catalana existís, actuaria amb paràmetres catalans, buscaria escletxes legals per donar sortida a les aspiracions democràtiques del poble català, faria existir de fet allò que encara no existeix de dret. És el que va fer Prat de la Riba: crear institucions autònomes quan no hi havia autonomia. És el que va fer Francesc Macià: proclamar la República Catalana quan no hi havia República Espanyola. És el que va fer Lluís Companys: organitzar un exèrcit català sense demanar permís a Madrid i embarcar-lo cap a Mallorca. És fins i tot el que va fer Tarradellas: restaurar la Generalitat republicana quan els partits polítcs republicans eren il·legals.

Avui tota aquella energia nacional perviu en la gent, però és absent en els polítics. Per això no podem confiar en ells: en cap dels partits que a hores d’ara tenen representació en el Parlament de Catalunya. Avui ens ho han tornat a demostrar –es pot saber què hi feien, dissabte, a la manifestació? No tenim polítics, ni política (Fuster ja ho deia). I el fet és que no podem passar sense polítics ni política. Cal fer foc nou: necessitem una Solidaritat Catalana independentista, transversal i regeneradora, que arrasi en les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya. Que el tàndem Carretero-Laporta en sigui l’embrió i que la bola es faci enorme. Ens hi va el país.

9 comentaris:

SM ha dit...

Una notícia sorprenent, després del dissabte. I aquests eren els senyors que anaven darrera la pancarta...

Òscar Roig i Carrera ha dit...

Efectivament, això serveix per recordar-nos a qui no hem de votar a les properes eleccions al Parlament.

David ha dit...

Totalment d'acord. La gent ha passat al davant dels polítics, però sense polítics amb una consciència nacional ben definida (i no em refereixo a l'espanyola, que aquesta la tenen tots molt ben assumida) no farem res.

Clidice ha dit...

dissabte ells feien la seva pròpia manifestació, només preocupats per donar el bon perfil a la càmera davant unes eleccions que es presenten molt complicades pel tripartit i no tan galdoses com volen fer creure els de ciu. Cal escampar la taca d'oli i fer entendre a la ciutadania que amb els escalfacadires i becaris de luxe que tenim ara no anem enlloc, que ens estan descapitalitzant el país, econòmicament i cultural, que no només llanguim com a poble, sinó que cada dia som més pobres.

Pili ha dit...

Doncs a mi no m'ha estranyat gens ni mica la reacció d'aquest ramat de bens (amb perdó pels xais als quals tinc molta simpatia) del zoològic. La primera formació del tripartit em va fer veure clar de què anava la classe política del país, tot i voler-me consolar pensant en que calia una neteja després de tants anys de pujolisme.
Penso que l'única esperança rau en l'èxit que pugui assolir Rcat, com a agrupament d'independentistes transversal que és. Si aconseguissin prou escons podríem treballar junts -poble i parlamentaris- pel nostre objectiu. Un cop aconseguit aquest ja es podrien formar diferents partits polítics de diferents tendències per poder escollir quin tipus d'organització social volem per viure-hi.
No defallissim mai els ferms.
Visca la terra lliure!!!

David Madueño Sentís ha dit...

Tot i el meu enuig inicial, Joan, cada vegada sóc més positiu: les màscares cauen, ara per fi tothom està quedant retratat (TC, Parlament, etc.) i dissabte va quedar ben palès quina és la voluntat d'una gran part de la nostra societat. Que la guspira no s'aturi, i espero que a la tardor ningú que s'estimi el país es quedi a casa quan es tracti de fer fora aquesta patuleia de vividors i engrescar-nos amb algú que per fi aspiri a posar el país on li toca, i ens ensenyi el camí cap a la independència. No volem més perdius marejades, siguin del tripartit o de ciu, que ve a ser el mateix.

Albert B. i R. ha dit...

Del tot d'acord amb l'anàlisi. Han re-demostrat (no és el primer cop que ho fan) que són uns covards. Tan de bo al tàndem Laporta-Reagrupament s'hi uneixin el López Tena i molta gent més. De ben segur que una llista com aquesta entraria al Parlament amb molta força.
I moltes gràcies per l'enllaç!

Anònim ha dit...

"Ciutadans espanyols amb veïnatge administratiu a Catalunya, ja sóc aquí!" (versió constitucional de l'enunciat de Tarradellas)

Quina pena tot plegat...

onatge ha dit...

Parles de "classe política catalana" però jo només eig una mediocritat que de la política n'ha fet un negoci..., res més. El país, la Nació...? Només falta que diguin "ezo que e...".
Quan es tracta d'nar contra Catalunya fins i tot amb el PP es posen d'acord...

Salut i llibertat.
onatge