Existeix la classe política espanyola a Catalunya. M’agradaria que això que acabo d’escriure fos una boutade, una d’aquelles hipèrboles que serveixen per a sacsejar l’ànim i activar neurones. Però no és el cas. De fet, fa molts anys que ho intueixo i més d’una vegada ho he donat entenent –ara em ve a la memòria un apunt anterior en què escrivia que “la política catalana és un dialecte de l’espanyola” i unes quantes coses més d’aquest demble.La Mesa del Parlament de Catalunya ha decidit, per unanimitat, no admetre a tràmit la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per convocar una consulta sobre la independència. La Mesa també ha tombat la Iniciativa Popular (IP) anterior, que impulsava una consulta per via de referèndum sobre la mateixa qüestió i que estava sentenciada pel Tribunal Constitucional. Els cinc partits representats a la Mesa (CiU, PSOE-C, ERC, IC-EUiA i PP) s’han posat d’acord a avortar la ILP, i ERC s'ha quedat sola defensant la IP. Els partits han donat, així, la primera resposta unitària al clam independentista del 10 de juliol.
Si la classe política de Catalunya fos catalana, això no hauria passat. Els polítics haurien donat la veu al poble i haurien aguantat, tot esperant l’envestida dels poders espanyols. Si la classe política catalana existís, actuaria amb paràmetres catalans, buscaria escletxes legals per donar sortida a les aspiracions democràtiques del poble català, faria existir de fet allò que encara no existeix de dret. És el que va fer Prat de la Riba: crear institucions autònomes quan no hi havia autonomia. És el que va fer Francesc Macià: proclamar la República Catalana quan no hi havia República Espanyola. És el que va fer Lluís Companys: organitzar un exèrcit català sense demanar permís a Madrid i embarcar-lo cap a Mallorca. És fins i tot el que va fer Tarradellas: restaurar la Generalitat republicana quan els partits polítcs republicans eren il·legals.
Avui tota aquella energia nacional perviu en la gent, però és absent en els polítics. Per això no podem confiar en ells: en cap dels partits que a hores d’ara tenen representació en el Parlament de Catalunya. Avui ens ho han tornat a demostrar –es pot saber què hi feien, dissabte, a la manifestació? No tenim polítics, ni política (Fuster ja ho deia). I el fet és que no podem passar sense polítics ni política. Cal fer foc nou: necessitem una Solidaritat Catalana independentista, transversal i regeneradora, que arrasi en les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya. Que el tàndem Carretero-Laporta en sigui l’embrió i que la bola es faci enorme. Ens hi va el país.
