Els directius i membres del Consell Assessor de Linguapax, organització no governamental internacional que promou la protecció de la diversitat lingüística, coneixedors de la sentència del Tribunal Constitucional de l'Estat espanyol, que ha declarat inconstitucional l'article 6.1 de l'Estatut de Catalunya que reconeixia el català com a llengua pròpia de Catalunya i assegurava el seu caràcter preferent a l'administració pública i a l'ensenyament, manifestem que:1. És un error afeblir l'estatus legal de la llengua catalana. Sense la consideració de llengua pròpia el seu ús continuarà retrocedint a favor de la llengua castellana, beneficiada ja per centenars de disposicions jurídiques.
2. L'Estat espanyol, que podia considerar-se un exemple de protecció de la diversitat lingüística, passa a formar part del grup d'estats que mantenen una jerarquia entre les llengües i accepten els processos de substitució lingüística a favor de les llengües més protegides.
3. La societat catalana, que vivia de manera no conflictiva el seu procés de recuperació de la llengua perseguida durant els anys de dictadura, és víctima d'una agressió provocada artificialment i que dificultarà una convivència lingüística que fins ara era una referència exemplar a nivell internacional.
En conseqüència, manifestem el nostre desig que aquest error es pugui solucionar amb un aprofundiment del respecte a la voluntat democràtica del poble de Catalunya.
Barcelona, 29 de juny de 2010
2 comentaris:
A mi de l'estat del costat... ja no em sorpèn RES... Fa més de tres segles que ens trepitgen. Primer va ser la Nació de Catalunya abans que l'española, no en va varem tenir el primer parlament d'Europa, i l'anexió a l'estat del costat va ser per la força de les armes... Dissabte vinent tothom hauria d'anar a la manifestació, i tancar comerços, paralitzar el país, només amb l'alè de la nostra pròpia defensa.
Visca Catalunya lliure!!!
onatge
Onatge, a la manifestació de dissabte s'hi ha d'anar, l'hem d'omplir d'estelades i ens hem d'esgargamellar cridant independència. Hi haurà quatre gats que hi aniran a "defenssr l'Estatut", però faran un ridícul tan espantós que se'ls passaran les ganes d'Estatut per sempre més.
La sentència del TC és una agressió tan bèstia a Catalunya i a la democràcia, que el que ara és impracticable és acceptar-la. Acatar la sentència ja no és una possibilitat: és un impossible. Ara la independència ja no és una opció (legítima) entre altres opcions (legítimes): és l'única sortida digna, sensata i democràtica. Avui la independència és alguna cosa més que política: és una obligació moral, un imperatiu ètic. En Salvador Cardús ho diu molt millor que jo al seu darrer llibre, El camí de la independència:
"dir que es té dret a la independència és no dir gran cosa, perquè ningú no els garanteix, els drets d'aquesta mena. No són 'naturals'. El dret a la independència, un poble se'l guanya en la mesura que ha fet els mèrits necessaris pe aconseguir-la. Com en tants altres ordres de la vida, més que no pas parlar del 'dret a la independència', m'agradaria que els catalans tinguéssim interioritzada la idea que tenim el 'deure de ser independents'".
Visca Catalunya lliure!
Publica un comentari a l'entrada