encenent les arenes crepitants
per enfondir-hi la tortura fera."
Dante Alighieri, Divina comèdia (Infern, Cant III)]
El suplici té lloc sota un cel brusent. A vora mar l’arena bull, la multitud es crema els peus i rosteix els cossos nus, deixuplina de foc. Allí enllà beca la calitja, l’horitzó que fuma; su aquí, el trèmolo calent de l’aire, les onades verticals. A l’hotel Biterna, en l’entretant, Caront fornica amb les Gorgones amb l’aire condicionat a tota metxa, els gemecs talment flames, un desfet de pells que rodolen i suen. Una guarda de tòtils xipolleja, indolent, a la banyera Estígia.
El suplici té lloc sota un cel brusent. A vora mar l’arena bull, la multitud es crema els peus i rosteix els cossos nus, deixuplina de foc. Allí enllà beca la calitja, l’horitzó que fuma; su aquí, el trèmolo calent de l’aire, les onades verticals. A l’hotel Biterna, en l’entretant, Caront fornica amb les Gorgones amb l’aire condicionat a tota metxa, els gemecs talment flames, un desfet de pells que rodolen i suen. Una guarda de tòtils xipolleja, indolent, a la banyera Estígia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada