Islàndia

Tot va ser molt ràpid. D’un plegat, els figurants van expulsar de l’escenari l’elenc sencer d’actors i actrius, van plomar els polls reviscolats que els finançaven, i el públic, fins aleshores passiu i somnolent, es va fer càrrec de la funció. El director havia menystingut els indicis que presagiaven la revolta.

Sóc d'un país

Sóc d’un país que passa vergonya de llepar-se les ferides. A la meva gent li han dit manta vegades que fa un posat ridícul quan s’emprova la llengua i que la seva saliva no val, que no és saliva sinó bava, i que fa lleig. Diu que el meu país fa mitja nosa i convé que es decanti i es deixi morir en un marge, que les ferides que al·lega no fan cap angúnia, que repulsiu ho és tot ell i que faci el favor de fer-se enfora del camí ral. El meu país borda poc i abaixa la cua de seguida i tothom s’hi veu amb cor, de clavar-li una guitza. Però sent que la dolor de les nafres i el pus que exsuden l’obliguen a viure, i sap que no té el barram llogat, que les petges que fa són antigues, que la terra que rega amb les bavalles és seva.

L'objectiu és sobreviure

Al capdavall, l’objectiu és sobreviure. Recol·lectar, caçar, menjar, copular. T’atipes d’ànsies i et costa admetre que tot just es tracta de ser-hi. Fas retxes a la pàgina de l’aigua per escriure-hi la set de viure. Llegeixes en el vol dels ocells que afollarem els nius i robarem els ous, i que un dia et tocarà a tu. T’afanyes cap al món perquè el món te trobi a faltar quan no hi siguis, per tal de sobreviure’t. Fas ganyotes perquè vols que et mirin, per fer-te la il·lusió que vius en els altres. Fas versos perquè viure fa estrany i amb els versos basteixes una casa per rebre-hi visites i conèixer gent quan siguis mort. En l’entretant amagues les nafres i mostres les fletxes a les vitrines dels museus, com si la bèstia damnada fos un altre. La vida és una suma de violències. I l’objectiu és sobreviure.

Postmodernitat

Sobretot els vidres, que es veuen molt. El bany ens agrada tenir-lo d'allò més net. No et deixis els racons, que són nius de porqueria i els mobles no costen pas tant de decantar. Si tens temps, planxa la roba. I pel mateix preu podries fer-li la manicura i la pedicura al cocodril. No puc sofrir que em ratllin el parquet.

Infern

["Així el descens d’aquelles flames era,
encenent les arenes crepitants
per enfondir-hi la tortura fera."

Dante Alighieri, Divina comèdia (Infern, Cant III)]

El suplici té lloc sota un cel brusent. A vora mar l’arena bull, la multitud es crema els peus i rosteix els cossos nus, deixuplina de foc. Allí enllà beca la calitja, l’horitzó que fuma; su aquí, el trèmolo calent de l’aire, les onades verticals. A l’hotel Biterna, en l’entretant, Caront fornica amb les Gorgones amb l’aire condicionat a tota metxa, els gemecs talment flames, un desfet de pells que rodolen i suen. Una guarda de tòtils xipolleja, indolent, a la banyera Estígia.