Sóc d’un país que passa vergonya de llepar-se les ferides. A la meva gent li han dit manta vegades que fa un posat ridícul quan s’emprova la llengua i que la seva saliva no val, que no és saliva sinó bava, i que fa lleig. Diu que el meu país fa mitja nosa i convé que es decanti i es deixi morir en un marge, que les ferides que al·lega no fan cap angúnia, que repulsiu ho és tot ell i que faci el favor de fer-se enfora del camí ral. El meu país borda poc i abaixa la cua de seguida i tothom s’hi veu amb cor, de clavar-li una guitza. Però sent que la dolor de les nafres i el pus que exsuden l’obliguen a viure, i sap que no té el barram llogat, que les petges que fa són antigues, que la terra que rega amb les bavalles és seva.
EMILI DICKINSON
Fa 7 hores
6 comentaris:
potser ja comença a ser hora de bordar als que dels nostres gosen dir-nos gossos sarnosos. volem ser, doncs siguem, i al que no li sembli bé que se'n vagi a llepar-los el paner als "altres".
l'ase dels cops, l'aneguet lleig i el cargol saben que la terra que trepitgen es seva i mereixen respecte..ho saben els altres?????
kiku.
Els altres fan com si no ho sabessin, esclar, però l'ase ha de treure el geni, l'aneguet ha de bequejar amb ràbia l'ocupant i el cargol ha d'emmetzinar-lo amb mala bava.
Ja sé que són centenars d'anys de guitzes,les que expliquen,encara que parcialment,l'actitud d'aquest País envers ell mateix.Tanmateix,però, com m'agradaria que m'expliquessin cientificament,amb tots els ets i uts,EL PERQUÈ d'aquesta submissió! Perquè servidor és -literalment- incapaç d'entendre'l i ho voldria fer.I perquè sense una bona diagnosis no hi ha bona cura.
Lior, jo no sé dir res científicament, però penso que el PERQUÈ de la submissió es pot resumir -no sé si entendre. Una ocupació prolongada embalbeix l'esperit de l'ocupat, adorm les millors potencialitats del poble (la creativitat, la imaginació, el coratge i deu de la darrera), mina la confiança, bloca el sentiment de dignitat i instaura una "normalitat" tèrbola, espessa, una mica sòrdida, que fa l'ànim feixuc, ensopeix i entabana.
No sé si ho he resumit bé. Però també penso que això té cura: el moviment de les consultes, la manifestació del 10 de juliol, ho demostren.
Sí, ja és hora de deixar d'acotar el cap.Per començar, demà tenim una bona oportunitat per fer-nos sentir.
Publica un comentari a l'entrada