divendres, 26 de novembre de 2010

Sóc d'un país



Sóc d’un país que passa vergonya de llepar-se les ferides. A la meva gent li han dit manta vegades que fa un posat ridícul quan s’emprova la llengua i que la seva saliva no val, que no és saliva sinó bava, i que fa lleig. Diu que el meu país fa mitja nosa i convé que es decanti i es deixi morir en un marge, que les ferides que al·lega no fan cap angúnia, que repulsiu ho és tot ell i que faci el favor de fer-se enfora del camí ral. El meu país borda poc i abaixa la cua de seguida i tothom s’hi veu amb cor, de clavar-li una guitza. Però sent que la dolor de les nafres i el pus que exsuden l’obliguen a viure, i sap que no té el barram llogat, que les petges que fa són antigues, que la terra que rega amb les bavalles és seva.

6 comentaris:

Clidice ha dit...

potser ja comença a ser hora de bordar als que dels nostres gosen dir-nos gossos sarnosos. volem ser, doncs siguem, i al que no li sembli bé que se'n vagi a llepar-los el paner als "altres".

Anònim ha dit...

l'ase dels cops, l'aneguet lleig i el cargol saben que la terra que trepitgen es seva i mereixen respecte..ho saben els altres?????

kiku.

Joan Calsapeu ha dit...

Els altres fan com si no ho sabessin, esclar, però l'ase ha de treure el geni, l'aneguet ha de bequejar amb ràbia l'ocupant i el cargol ha d'emmetzinar-lo amb mala bava.

Lior ha dit...

Ja sé que són centenars d'anys de guitzes,les que expliquen,encara que parcialment,l'actitud d'aquest País envers ell mateix.Tanmateix,però, com m'agradaria que m'expliquessin cientificament,amb tots els ets i uts,EL PERQUÈ d'aquesta submissió! Perquè servidor és -literalment- incapaç d'entendre'l i ho voldria fer.I perquè sense una bona diagnosis no hi ha bona cura.

Joan Calsapeu ha dit...

Lior, jo no sé dir res científicament, però penso que el PERQUÈ de la submissió es pot resumir -no sé si entendre. Una ocupació prolongada embalbeix l'esperit de l'ocupat, adorm les millors potencialitats del poble (la creativitat, la imaginació, el coratge i deu de la darrera), mina la confiança, bloca el sentiment de dignitat i instaura una "normalitat" tèrbola, espessa, una mica sòrdida, que fa l'ànim feixuc, ensopeix i entabana.

No sé si ho he resumit bé. Però també penso que això té cura: el moviment de les consultes, la manifestació del 10 de juliol, ho demostren.

Majerit ha dit...

Sí, ja és hora de deixar d'acotar el cap.Per començar, demà tenim una bona oportunitat per fer-nos sentir.