diumenge, 14 de novembre de 2010

Les gusarapes i el poruc



Qui, des d’una posició de força, es veu sense arguments per justificar-la, fa sortir la por. El PP i el PSOE-C són gusarapes i la fan rajar pel broc gros i a tòt de càntir. Quan diuen que no consentiran un referèndum sobre la independència de Catalunya, fan com feia l’ala més dura del tardofranquisme, que no admetia unes eleccions més o menys lliures per por que els seus postulats en sortissin derrotats. El totalitarisme espanyol d’avui és la continuació viva del franquisme d’antany.

Més rara és la posició d’Iniciativa. Avui Joan Herrera renyava els independentistes dient-los que “saben que amb un referèndum d’avui per demà Catalunya es trenca”. Ai caram. Dec ser coix del front, perquè no ho entenc. Vejam, posem que hi ha referèndum i victòria independentista. ¿Vol dir Herrera que l’endemà els qui eren amics corals deixaran de ser-ho? ¿Que el nombre de divorcis i separacions es dispararà? Home, no fotem!, que l’amistat, l’amor i la hipoteca estan per damunt d’aquestes coses. ¿Que una colla de gent potser no aniran a treballar del disgust? Va va, que dues copetes i un cop d’ull a la nòmina endolceixen la fel al més pintat. Ens coneixem, herbeta, i te dius moraduix.

Els referèndums no trenquen res, al contrari: ben fets, són un salutífer exercici de civisme. A més, Herrera equivoca la terminologia. A Europa, del contrast civilitzat d’opcions col·lectives no se’n diu trencament, ni divisió, ni trauma: se’n diu democràcia. I ja n’estic tip d’excuses covardes i farisees. ¿Com pot ser que la independència esberli el país, i en canvi la dependència no? ¿És que no el tenim avui, el contrast de posicions, i no en fem un drama? I ¿és lícit tenir el país lligat de mans i peus perquè una minoria no vol que la majoria tingui l’opció d’expressar-se i decidir? ¿El malestar estructural de la majoria és preferible al malestar conjuntural d’una minoria, la qual veurà, a l'Estat català, com milloren les seves condicions materials de vida?

Gusarapes i esporuguits que volen privar-nos dels confits.

3 comentaris:

Clidice ha dit...

Caram! veig que te'ls escoltes? aquests dies, a ca meu, televisió castigada, que a la que et despistes, t'espatllen uns profitosos anuncis amb allò dels "espais gratuïts". Si la Danone es paga el fotre'm el cap com un timbal perquè compri els seus iogurts, aquest ciclistes de pega no haurien de fer el mateix? Si, ja ho sé, però és que si ells bestiegen per què no puc fer-ho jo, que pago els meus impostos?

Joan Calsapeu ha dit...

Ep!, que no me'ls escolto pas. Altres feines tinc, només faltaria. Passa que un fa el voltet per Vilaweb i, vulgues no vulgues, veus una rucada per aquí, una astracanada per allà, un estirabot allà deçà, i els ulls llisquen amb aquell desmenjament, però arriba un moment que se t'acaben els menuts i t'hi tornes.

Òscar Roig i Carrera ha dit...

Completament d'acord! Els que diuen que la independència dividiria el país volen dir que el que els convé és que ens continuem fotent com fins ara els independentistes. El país ja està dividit, punyeta! Deixeu-nos decidir lliurement! Colla de fariseus! Digueu les coses pel seu nom almenys, Herbeta i cia: nosaltres som espanyols i ho volem continuar sent i us foteu els que no!
Salutacions!