Replego les declaracions de tres dirigents del PSOE-C, les ordeno en una seqüència lògica i em surt una aparença de diàleg:Manuela de Madre: “El camí a seguir és el de l’Espanya federal” [sic!]. (10/7/10)
Ernest Maragall: “Els país no cap a la Constitució”. (10/7/10)
Ferran Mascarell: “Doncs ens farem tots independentistes federals”. (8/7/10)
Ja ho veieu, la llibertat d’expressió fa la grandesa del PSOE-C. Mentrestant, el partit fa la seva via (que sempre és la mateixa, perquè per als socialistes catalans tots els camins duen a Madrid), continua sense veu ni grup propis al Congrés de Diputats, vibra amb la Roja i obeeix sense empegueir-se totes les ordres del seu senyor. Quina gran proesa és fer tot el que l’amo et mana i explicar-ho (a Catalunya) amb paraules que no semblin les de l’amo!
3 comentaris:
els del PSOEc tenen un bon sidral, tot i que ara els faig més intentant trobar feina fixa al personal de confiança, atès que compten amb perdre les conselleries. Pots comptar! són prou cínics per tot, qui s'apunta a aquests partits franquícia no ho fa pas per ideals, això és ben clar.
A cal PSOE-C tenen un problema, i és que el seu espai polític ha desaparegut. És l'espai que hi havia entre "refusar la sentència del TC" i "no admetre el dret dels catalans a decidir". Aquest diguem-ne "espai" no és que hagi deixat de ser central: és que ja no existeix.
El PP i el PSOE són tots dos partits enemics de Catalunya, amb la diferència que els primers no són tan hipòcrites i tan falsos. Sí que dins del PSC hi ha gent de bona fe que va caient de la figuera o que alça la veu de portes endins, però a l'hora de la veritat, al Congrès, tot acaba sempre en foc d'encenalls i aquest cop tornarà a passar el mateix. Sembla mentida que encara ens vulguin vendre el rotllo de que avancem cap el federalisme! Després d'un estatut de mínims retallat! Quina barra que tenen!
Publica un comentari a l'entrada