diumenge, 25 de juliol de 2010

La prova més dura

Qui es va empescar la verba dels collons que fa “a l’estiu, tota cuca viu” era un mentider i un cínic. La realitat és més aspra: a l’estiu hi ha cuques que rebenten. Com un servidor. Divendres la pubilla va acabar el casalet i ara s’estarà per casa tot lo dia fent costat a la caganiu, que només té tretze mesos i vint-i-un dies. Juntes són com un carro de foc que et passa i et repassa pel damunt fins que se’n van a jóc. Expectativa de lectura: 0,3 (quan les nenes bequen). Expectativa d’escriptura: 0,1. Expectativa d’estudi: 0,2. Expectativa que em deixin en pau: 0. Expectativa de sortir uns dies fora: 0,4 (tres dies a Bagà i gràcies). Fins despús-ahir encara em vaig poder refugiar en el British American de Mataró fent un intensiu d’anglès als matins; però s’han acabat els confits.

Ara toca afrontar la prova de supervivència més dura: l’estiu despull i cru, sense coartada i amb nenes en sessió contínua. Piscina, parc, mosquits, rebequeries, ploralles, síndria, bixicleta, gelats i anar per l’ombra. I, en fer-se les onze de la nit, sostenir un llibre i observar les ratlles com rellisquen en el tobogan de paper, les parpelles que pesen i s’estimben, el clapit sord del volum que cau a terra.

[¿I si un recés de quatre dies en un monestir? Enyoro la solitud (la meva nòvia de sempre)… En el magí ha brotat ara mateix, sense esforç, un text per al meu epitafi: Per fi he trobat temps per dir això.]

4 comentaris:

Anònim ha dit...

mira noi, doncs no haver tingut filles, que elles no en tenen cap culpa de tenir un pare com tu.

Joan Calsapeu ha dit...

Tens tota la raó: elles són innocents.

Anònim ha dit...

Pobres nenes. En ma vida mai no havia vist una ostentació d'egoisme tan pornogràfic com aquest.

Anònim ha dit...

Es veu que hi ha gent que no té sentit de l´humor, eh, anònim!

M´ha agradat aquest apunt, segur que les teves filles s´ho passen de conya amb el seu pare.
Imma