10J de glòria

Dit i fet: avui hem enterrat l'autonomisme. Els poders de l'Estat espanyol han volgut collar al màxim el poble català, fent comptes que la timidesa i la pusil·lanimitat de la nostra gent ens impediria de reaccionar i plantar cara, calculant que una suposada majoria espanyolista de Catalunya els asseguraria el control del país i posarien fi al problema catalán. S'equivocaven, esclar, perquè els catalans som tímids i semblem pusil·lànimes, però ens anima una poderosa voluntat de ser, una intensa voluntat democràtica i un profund sentiment de dignitat, les quals virtuts ens donen una força enorme. També erraven el càlcul sobre la pretesa majoria espanyolista submergida a Catalunya: a ca nostra hi ha una majoria social que és i vol continuar sent catalana, que vol mantenir la personalitat lingüística, cultural i nacional del país, i que reclama llibertat per fer-ho, i oxigen per respirar.

Catalunya és un país viu i potent, una nació que no dimiteix, però a la qual li costa molt generar una classe política que estigui a l'alçada dels anhels de llibertat dels catalans. En el fons, el nostre problema no és Espanya, sinó els nostres polítics: una gent mediocre, servil, conservadora, genuflexa, que fa de la subordinació un modus vivendi personal que els és molt confortable, però moralment embrutidor.