Sorpresa

Sorpresa, sí, perquè no sabem quina en porta d’entrecuix: ja ens ho trobarem. Sigui el que sigui, mamarà. Serà l’últim i tancarà la porta -dos i oli, que diuen a Mallorca. Que ja en són ganes. Crec que hi ha cinc o sis raons per a tenir un fill, o dos, o més. Primera, per egoisme personal (o sia, per entreteniment o diversió, no fos cas que ens avorríssim). Segona, per egoisme de nissaga (que del cognom no se’n perdi la mena, ves quina ximpleria). Tercera, per egoisme nacional (hem de fer catalans, sí senyor). Quarta, per egoisme d’espècie (la nostra singularitat mamífera no vol sinó perpetuar-se). Cinquena, per inconsciència (ço és, per acatament tral·larel de les instruccions genètiques –cosa que és replega i suma dels egoismes anteriors–). I sisena, per reconciliar-nos amb el món després d’haver-li fet mil putades (a saber, l’egoisme de la serenitat còsmica). (Val a dir que hi ha raons a betzef per a no tenir fills, però ara no toquen.)

Conclusió: l’egoisme és el motor de la vida i els fills vénen al món per a fer-nos interins.