Per un espai televisiu català

Redefinició de nació: comunitat humana assentada històricament en un territori i cohesionada per una xarxa de televisions que difonen l’imaginari i/o la llengua d’aquest grup humà. No em digueu que no és una definició plausible -no sentiu com un siulo a les orelles? Sense un feixet de canals de televisió en català, difícilment ens refarem, ni aguantarem el doble embat espanyolitzador i globalitzador. A posta França i Espanya miren d’impedir que cap senyal televisiu en català pugui tenir una cobertura nacional.

L’arribada imminent de la TDT no ens ajudarà, ans al contrari: sense una plataforma digital de casa i en català, els canals nostres s’empetitiran, atrapats dins el seu àmbit autonòmic o local. Ara mateix, com denuncia la Xarxa de Consumidors amb Llengua, “la reciprocitat en la recepció de canals entre Catalunya i el País Valencià és gairebé impossible. A Catalunya del Nord tallen les televisions del Principat. Els acords entre Catalunya i les Balears són de mínims i de la Franja de Ponent no se n’ocupa gairebé ningú”.

Ho tenim pelut. Però crec que val la pena fer arribar al ministre d’Indústria, Turisme i Comerç d’Espanya la carta que ha preparat la dita Xarxa de Consumidors (la teniu aquí, i s’envia fent clic). Es tracta de reclamar-li, entre altres coses, que posi en marxa i tuteli un multiplex de televisió amb quatre canals en català (TV3, IB3, Canal9 i les emissions catalanes de TVE) que cobreixi tota l’àrea lingüística del català dins de l’Estat. Sí, ja sé on aniran a petar les nostres cartes. Però si en fossin moltes, alguns diputats podrien, si els vagava, aprofitar la minoria parlamentària del partit governant i collar-lo; podrien, si volien, fer política al servei del país.

(És curiós, però sempre que escric sobre els parlamentaris catalans ho faig en condicional i en subjuntiu. M’abelliria poder-ho fer en un temps verbal que fos consistent, sòlid, ferm. ¿Arribarà mai aquest dia?)