dimecres, 13 de maig de 2009

No despenja de més amunt

Els meus progressos en amazig són escassos –el meu professor particular és una mica desidiós. En canvi, de català en sé cada dia més. Ahir vaig aprendre una manera nova d’al·ludir a la intel·ligència escassa d’un hom: “No despenja de més amunt”. Graciosíssima. En català, el catàleg de locucions i frases fetes que fan al cas és d’una riquesa i expressivitat enormes. Miro de recordar-ne algunes. Per aquests verals, un beneit és baix del davant, és més curt que una màniga de guardapit, no sap fer una o amb un tassó, té el cap ple de serradures, és un cap de carbassa, és coix del front, és un tros de carn batiada o un beneit del cabàs, un suro, un cap de suro o un cap buit, o un beguinot, un balou, un bambau o un bergerol, o bé té un cervell de pardal, o té el quint pis per llogar, o un ull de poll al cervell, o és lo més beneit que el sol ha escalfat, o és més beneit que en Pep merda, o més beneit que el cagar de panxa, o més beneit que fet per encàrrec, curt de gambals o més curt que un dit de fil, o més beneit que una espardenya, o tal volta no és més beneit perquè no s’entrena. (Me n’estic de marcar territorialment cada forma perquè penso que totes són bones per a tot el domini lingüístic.)

I, esmolant la inventiva, encara podríem dir d’algú que és més bàmbol que un peix lluna, que té osques al cervell, que té un mac de torrent dins la clepsa o que és toixarrut com un martell de plastilina. Perquè una llengua viva és això: la tradició i la creativitat posades dins la mateixa olla, baldament els temps de cocció siguin diferents.

3 comentaris:

Clidice ha dit...

És curiós com quan has sentit tota la vida una frase et xoca que algú no ho hagi fet. Que "aquell no despenja gaire" sempre m'ha semblat tan normal com dir que un negoci o una cosa s'ha fet "aiguapoll", i que l'altre dia em van dir que m'inventava el llenguatge :P

Núria Talavera ha dit...

Odià, Joan, ja m'has resolt la classe de demà! "nois -i noies- avui frases fetes sobre la intel·ligència". Ells -i elles- de seguida trobaran algú amb qui relacionar cada frase...

Moltes gràcies, amb el teu permís ho faré servir

Joan Calsapeu ha dit...

No ets la primera que m'ho dius, Clídice -i és que un té unes llacunes que me'n dono vergonya.

De res, Núria. Celebro ser útil a algú -no passa cada dia, això.