dilluns, 4 de maig de 2009

A braç estès

Ma mare sempre ho deia (i encara ho diu): “N’hi ha a braç estès, aquí, de carlets!”. I qui diu carlets diu rossinyols, pinyes en terra o musclos roquers. A braç estès: o sia, a betzef, a balquena, a la baldor; ço és, ‘en gran abundància’). Però no he trobat el gir a cap diccionari ni patracol per l’estil. Diria que a Llavaneres ho he sentit dir també a altres persones. ¿Algú més l’ha sentida dir, o la diu? M’abelliria reviscolar-la, perquè la trobo gràcil i aèria, corporal i tendra. És una manera de dir que ens parla d’un tros de món que, si volíem, podríem abraçar-lo.