dissabte, 30 de maig de 2009

Riba i Ferrater




Diu Carles Riba: Talment l’aigua a les terres baixes, la poesia sol·licita, inunda i penetra per tots els caires de la nostra vida; s’hi filtra i la corrompria, sense el drenatge i els canals del poema. El poema, com a forma realitzada, és la defensa de la nostra vida contra la poesia.

Diu Gabriel Ferrater: Sí, però ¿no hi ha el perill de la intoxicació del poeta mateix pel poema fet, ço és, per la poesia de què semblava deslliurar-lo, i que llavors es vegi abocat a perfer-lo en les formes vitals?



Diu Servidor de Vostès: L’art ens defensa de la vida. Però sí, hi ha el perill que l’un i l’altra s’empeltin, es contaminin i es confonguin. Arribat aquest cas, amb la defensa conxorxada amb l’atacant, un ja ha begut oli.














3 comentaris:

Clidice ha dit...

Òndia, el "servidor de vostès" diu una frase molt bona: "l'art ens defensa de la vida", hauré de mastegar-la a part :)

Joan Calsapeu ha dit...

Vagi de gust la masticació, Clídice.

Per cert, i posats a fer de tastafrases, ¿m'equivoco si dic que moltes persones dediquen gran part de la seva vida a defensar-se de l'art?

Clidice ha dit...

bé, el problema rau potser en què qui és el maco que defineix art? mira, un dia d'aquests faig un post "dels meus" :P