dijous, 7 de maig del 2009

Pell de primavera

L’airet fresc, la llum espessa del sol, les ombres tèbies, conviden a ventilar nèdols de pell que fins ara romanien vedats. Clapes que, si són belles i ufanes, són motiu de bàquica celebració interior (la festa entra pels ulls, travessa autopistes nervioses i fa pessigolles part dessota els epitelis). Aquests dies les jovencelles ens obsequien amb un espectacle de cames dehiscents, blanques o rosades, d’espatlles nues i peus xirois, musicals, talment ocells als quals hom ha obert la gàbia -musicals, sí, perquè els capcirons dels dits apunten de les sandàlies amb gràcia mozartiana. Un diria que la frescor dels peus s’enfila cos amunt i esclata a les galtes, com fanalets encesos en una era de batre. És una gerdor de pell enriolada que envaeix els carrers i passeja d’ací d’allà l’alegria de viure. Una epifania dèrmica que va començar –crec– el dia de Sant Jordi: el dia era esplèndid i la jornada va ser, també, l’alba dels sentits.

7 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

el sol de primavera ens despera els sentits

Joan Calsapeu ha dit...

...i els sentits s'omplen de ganes de sentir.

Núria Talavera ha dit...

sí, sí, Joan, bonica manera de dir: ensenyar cuixa i pit bàsicament :-)

Jesús, crec que has creat una mena de desdefinició de les teves quan escrius "despera", un híbrid entre "desperta" i "desespera"; això de "desesperar" els sentits m'agrada :-)

Anònim ha dit...

Ara que tens la mar a tocar ...
t'anirà bé un rabeig en qualsevol rada propera t'amortirà aquest sentir que et doloreja mentre t'escarneix la teva condició.

Ufffffffff!

Jesús M. Tibau ha dit...

felicitats per l'espera

Anònim ha dit...

som una colla de "CALENTORROS"!!!!.quan comencen les calors,tots els mascles del pais de mes de 40 ens posem com els gats al gener.

Joan Calsapeu ha dit...

És que no som de pedra, tu! Però no crec que els mascles del país de 40 en avall siguin diferents...