Tirant lo Roís (de Corella)

Darrerament m’ha tocat predicar Tirant a dues aules de secundària. I ara pensareu que us parlaré d’una prèdica en el desert. Doncs no. El Tirant interessa (i als adolescents, encara més). Interessa l’argument, la vivor dels personatges, la frescor de l’erotisme. Però és que interessa fins i tot la qüestió de l’autoria. ¿Ens hem de creure que Martorell és l’autor del Tirant? Que s’ho cregui qui vulgui. Jo no. I quan començo la classe dient “Avui us explicaré per què no em crec que Joanot Martorell sigui l’autor de Tirant lo Blanc”, tot són orelles badades i ulls rodons. Miraré de fer-vos cinc cèntims del meu escepticisme.

1) El Tirant és una de les millors novel·les europees del segle XV, és l’obra mestra d’un escriptor de raça. Un novel·la així no surt del no-res, sinó que és filla d’un carroportal de lectures prèvies i d’una praxi escriptora continuada. No és obra d’un home mitjanament culte que hagi escrit això i poca cosa més. No encaixa amb el perfil de Martorell.

2) Els escriptors valencians contemporanis de Martorell els coneixem no només per allò que van escriure, sinó per les referències que uns altres fan d’ells. Els escriptors valencians de la segona meitat del s. XV vivien “en xarxa”: s’elogiaven, es bescantaven, se citaven... però no s’ignoraven. Doncs bé, fora de la coberta del Tirant, Martorell no el trobem citat enlloc, pels seus coetanis, com a escriptor -i això que va ser cunyat d’Ausiàs March!

3) Tots els estudiosos del Tirant admeten que mitja novel·la (els capítols retòrics cuinats a la valenciana prosa) sembla sorgida de la ploma de Joan Roís de Corella. Però no fan el pas següent: sospitar que el Tirant és obra de Corella; com si el picardiós mestre en teologia, que tants gèneres i registres va abraçar, no fos capaç d’escriure la part no-retòrica del Tirant. Ultra això, Josep Guia ha posat en relleu els centenars d’estilemes del Tirant que retrobem en el conjunt de l’obra corellana (“més angèlica que humana” i d’altres).

4) Corella publica la seva traducció del Psalteri a Venècia el 1490, el mateix any que el Tirant es publica a València. Tothom coincideix a explicar l’eixida veneciana amb una possible persecució inquisitorial. De fet, Corella maneja els evangelis apòcrifs per a construir les seves obres hagiogràfiques, cosa que no devia plaure a la Inquisició. I és un fet que la seva obra va estar alguns anys sota sospita inquisitorial. D’altra banda, Lola Badia ha fet notar que Corella no se servia dels clàssics com a exemplum morals negatius –així com tocava– i que la seva obra traspua una filogínia envers les heroïnes clàssiques. (¿I no és Carmesina una “heroïna clàssica” que, havent consumat –forçadament– el seu amor, s’aboca tràgicament al suïcidi?)

5) ¿Hom prohibí a Corella de publicar en cap dels territoris de la flamant Corona hispànica? Tot sembla indicar que sí. ¿I què fan els escriptors de raça quan veuen vedada la publicació dels seus llibres al seu país? Fan dues coses: publicar a l’estranger o fer-ho a casa amb un altre nom. Si Corella va escriure el Tirant, l’any 1490 no podia signar-lo amb el seu nom; perquè la novel·la veiés la llum calia atribuir-la a algú altre, a un difunt, perquè no pogués piular. Doncs bé, el seu convilatà Joanot Martorell feia vint-i-dos anys que era mort i no tenia fills. Li anava com el sèu a la teia.