dijous, 30 d’abril de 2009

L'ESO i el nibell C de catalá




Ola! Tinc quinse añs i astic a punt de acabar cuart de ESO, yupi! I astic mol cuntent perque m’an dit q’amb el titol de ESO tindre el nibell C de catalá. Es per axò que ascric aquestes ralles: per fel·licitar al canceller Arnest Maragay, que bol el milló per nusaltres i axí, am el nibell C, ja podre se funsionari o tipu cosa axí, perque portu mols añs estudian catalá i hara que grasies a la ESO ja en se, dons ja tinc el nibell C i pug fé feinas de no cançarme i arribá a la hora que vulgi i si fatx alguna falta dons per ‘xò ial correctó ortrográfic y está molt be que tots tingem el nibell C perque no pot sé que hagi gent que desprès de estudiar tan haguin de estudiá catalá de grants, que si no’ns hu posen fásil quedarem tirats i tindrem que estudiar.


(DOGC núm. 4168, 6/7/2004, Ordre PRE/228/2004 [vigent], del Departament de Presidència, sobre els títols, diplomes i certificats equivalents als certificats de coneixements de català de la Secretaria de Política Lingüística.)

7 comentaris:

USD ha dit...

falten unes quantes classes de repàs

Anònim ha dit...

No acabo d'entendre el post.
Quina diferència hi ha en donar el vivell C a l'acabar l'ESO o amb el batxillerat? Em sembla que ni amb una titulació universitària s'assoleix. Potser m'equivoco, però sovint em trobo amb estudiants universitaris i llicenciats que no tenen cap mena de vergonya de mostrar el seu deficient ús d ela llengua. Potser ho fan com a militants en contra d'una llei de normalització que els ha fastiguejat tot el seu procés curricular.
Des de quin any s'aplica la immersió en l'ensenyament? A partir de quina generació d'universitaris se'ls pot perdonar el seu desconeixement de la llengua?
De veritat, no entenc res. I a sobre (o 'ensima' en freakcatalà)encara hi ha qui es complau de tot plegat.

Joan Calsapeu ha dit...

El que vull dir és que si ni l'ESO, ni el Batxillerat, ni cap carrera (fora de filologia catalana) no garanteix un domini de la llengua equivalent al C, doncs que no es doni per suposada tal equivalència, i qui vulgui el nivell C que passi l'examen que l'acredita: el de la Junta Permanent de Català (o el de la Junta Avaluadora de Valencià).

Anònim ha dit...

Hi ha una cosa que no acabo d'entendre. Mantenir aquestes proves d'aptitud fora del currículum escolar representa perllongar l'anormalitat de la llengua. Potser no és així però aquesta és la percepció que jo en tinc. Per què el català requereix aquests ·extres· i en canvi el castellà no?
Estem perpetuant l'anormalitat enlloc d'exigir que es compleixi la legalitat. La capacitació en català ha de ser un requisit imprescindible i indefugible en el currículum acadèmic. Tan sols així, fent-la necessària, garantirem la pervivència de la llengua.

Joan Calsapeu ha dit...

Ja t'entenc. Això que dius té solta, però crec que ho planteges a l'inrevés: no són les proves d'aptitud les que perllonguen la anormalitat, sinó que és la anormalitat la que fa necessàries les proves d'aptitud. Aquella és la causa, i aquestes, l'efecte. En una situació de normalitat (i d'eficiència del sistema educatiu), és evident que les proves d'aptitud no tindrien raó de ser.

Jaume Viladric ha dit...

Doncs encara escriu prou bé aquest ganàpia de 4t d'eso...

Anònim ha dit...

El problema és l'ESO. Abans de la catastròfica reforma educativa, tots els que havíem fet COU escrivíem amb un grau de correcció força acceptable (equivalent al nivell C); ara, evidentment ni els universitaris escriuen amb uns mínims, perquè? Perquè ja són esitos.