diumenge, 19 d’abril de 2009

Recordar el futur

Fa Damià Huguet: “En poesia cal, es fa necessari recordar el futur. El futur que volem: i aquest futur justament s’emmiralla en els fets que hem viscut, en allò que hem palpat, en el passat de totes les vivències que tenim la profunda necessitat de no oblidar.”

Faig jo: I no només en poesia, Damià. Els pobles que obliden el seu futur tornen gentada, caramull humà sense entitat, fullaraca que el vent s’endú. La memòria és un múscul que ens manté alhora en equilibri i en moviment, com si la memòria del passat residís en un peu, i la del futur, a l’altre. I em temo que en aquests verals hem perdut, o estem perdent, el centre de gravetat que ens és propi. Com qui no sap on té la mà esquerra ni quin cul és el seu.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Hi cap la possibilitat de no deixar-se endur pel pes de la memòria. La creativitat s'hi alimenta, certament. Però s'amara de la imaginació, que no és altra cosa que l'anhel i el desig. I m'és m'estimo desitjar. De pobles de passat insigne n'hi ha força que avui tan sols resten en els llibres. Sabrem treure'ns la part de llosa que ens remet la memòria?

Joan Calsapeu ha dit...

Gràcies, anònim, per la teva reflexió. Emperò, permet-me que discrepi cordialment de dos punts. En primer lloc, estic convençut que la memòria no és pes ni llosa, sinó fonament. En segon lloc, crec que la memòria i la imaginació no estan pas barallades: poden viure (i viuen) juntes -la cultura catalana sempre ha tingut activats ambdós ressorts; Sam Abrams ho argumentava amb molta gràcia la setmana passada a l'Avui, quan explicava que la cultura catalana és PISCIS).

Anònim ha dit...

No discrepem pas. No nego la fonementació de la memòria, mal m'estaria. Tan sols volia incidir en la força de la creativitat. Llegiré la recomanació que em fas. Molt agraït.