dimecres, 29 d’abril de 2009

Nyèbits

Si, en una merceria del centre o l’eixample de Mataró, demaneu nyèbits, entendran perfectament el que voleu: tanques metàl·liques rodones a pressió. I sense arrufar el nas, perquè a la capital del Maresme nyèbit és, amb el significat predit, paraula normalíssima. Emperò, cap diccionari no recull aquesta accepció. El primer diccionari que registra l’entrada nyèbit és l’Aguiló (1915), amb el sema ‘trinxeraire’. Quan el 1932 es publica el Fabra, el significat hi apareix més precisat: ‘Noi que va perdut pels carrers, dit despectivament d’una persona que no té la menor distinció, gens de sentiments elevats’. D’aleshores ençà, tots els diccionaris no han fet sinó versionar, en aquest punt, el Fabra. I així matex féu Ramon Monton quan va publicar El nyèbit (Proa, 2003), talment una novel·la picaresca, el protagonista de la qual és un fill de meretriu i de pare incert, un no-ningú que malda per sobreviure a l’Europa convulsa del segle XVII. Coromines (DELc) no sap quin és l’origen del mot. Però l'Alcover-Moll recull una accepció que pot donar raó de l’ús mataroní: ‘llautó, en el llenguatge dels drapaires i trinxeraires barcelonins’.

El cas és que no em consta que el nyèbit, com a gadget, sigui conegut fora de Mataró. ¿Hi ha cap altre lloc on signifiqui ‘tanca a pressió’? ¿Algú en sap res? ¿Hem de considerar aquest mot un endemisme mataroní?

4 comentaris:

Anònim ha dit...

la meva iaia Maria de tota la vida que en deia "nyèps" o "nyèbs",d'aquestes tanques que a l'estranger en diuen "corchetes".
l'avia va viure sempre a Llavaneres´.jo sempre havia pensat que el mot era onomatopeic!!

Anònim ha dit...

M'agrada molt aquesta paraula, però no sabia que tenia aquest significat. Molt interessant. La utilitzo per a refirir-me a la meva xicota a vegades, però no sé si la forma correcte femenina seria "nyebeta" o "nyèbita." En tens alguna idea?

Joan Calsapeu ha dit...

A mi també m'agrada molt aquesta paraula. I, ves per on, també la faig servir com a apocorístic ('nom afectuós') amb les meves filles. Però no em consta que tingui forma femenina. L'ús ens diu que, referit a persones, "nyèbit" té els dos gèneres; en canvi, en tant que objecte és masculí. La veritat és que tot el que sé d'aquesta paraula ho he escrit a l'apunt. No en sé més. Jo també demano ajuda.

Salutacions.

Teresa Brossa Agustí ha dit...

Jo he nascut en una casa de pagès a Sant Pol de Mar. A casa de l'andròmina aquesta que serveix per tancar una coixinera o una peça de vestir, sempre ne´m dit nyèbit. No ho sé dir d'una altra manera.
Si ho demano i no m'entenen, dic "allò que s'obre i es tanca fent "crec""