dilluns, 6 d’abril de 2009

Les Cinc Sènies, en perill




Fa uns anys, quan estava a Mallorca, Jaume Corbera i un servidor vam organitzar a Palma unes jornades sobre l’estat general de la llengua, de títol El català a Europa. Hi vam convidar ponents d’ací i d’allà, un dels quals fou Joan Vallvé, aleshores eurodiputat per CiU. Quan el vaig anar a cercar a l’aeroport, anàvem bé de temps i vam tenir una estonada per parlar del país, la bolla i el món. Xerrant d’això i d’allò, ens acordàvem poc o molt... fins que la conversa va fer port a la política agrària europea i ja hi vam ser pels trossos. Vallvé va amollar que la pagesia del país l’hem de deixar caure, perquè l’agricultura catalana la farem a Califòrnia. I es va quedar tan ample com el batiport de la Seu.

Ahir, que vam fer un tomb per les Cinc Sènies (l’espai agrari de Mataró) de la mà de la Unió de Pagesos, aquella conversa em va tornar a la memòria. Perquè Joan Vallvé no està sol: sembla que l’Ajuntament de Mataró (governat per PSOEc-ERC-IC) també combrega amb la seva fe transatlàntica. I no ho dic només perquè el traçat previst del tren orbital passi per enmig de les Cinc Sènies, arrasant les cases, la mina i els pous d’en Jaume Pera –que em proveeix cada dissabte d'hortalisses– i de molts altres pagesos.

No. La cosa ve d’abans. Ve de quan l’ajuntament mataroní aprovà un Pla d’Ordenació Urbana (POUM) que preveu farcir d’habitatges el perímetre urbà de Mataró sense preveure-hi els serveis que caldran (com ara un segon hospital), la qual cosa farà inevitable ubicar-los... a les Cinc Sènies -i tothom ho entendrà, clar. I també ve de fa ben poc, quan el consistori capgròs va aprovar un catàleg del patrimoni a preservar a les Cinc Sènies... en el qual no figuren les sènies ni les mines ni les cases dels pagesos.

La intenció declarada és fer restaurants i hotelets d’ambient rústic -que bufó!- a l’espai que avui encara és agrari, i entaforar una estació a les Cinc Sènies. La no declarada és desfer amb talussos hectàrees senceres de conreus, posar-hi aparcaments i magatzems i altres baluernes, i especular amb el tros que resti per arrebossar-lo d'asfalt i plantar-hi totxos a preu d’or. El tren orbital es podria fer passar cap a la banda de mar, sí; però llavors no farien el negoci fabulós que pretenen.

El termini per presentar al·legacions al traçat del tren orbital acaba el divendres 24 d’abril.