divendres, 17 d’abril de 2009

Operació Fora Bolquers

El Dia FB va ser Dijous Sant. I la brega es va allargar fins al Dilluns de Pasqua Florida. Processó de penitents sense sortir de casa. Cinc dies de lluita contra l’espontaneïtat corporal de la Joana, total per no-res. Perquè no hi ha hagut manera. S’ho ha fet sempre a sobre -a l’orinalet, mai. Un no parar de mullar calcetes, pantalonets, mitjonets, sabatetes, i les rajoletes de vegades també; la fregona, en dansa, i la rentadora, a escarada. Li dius “seu” i no seu; l’asseus i s’aixeca; li expliques un conte i no és del seu gust; li cantes una cançó i et diu que callis; fas rajar l'aixeta i no surt res perquè s’ho aguanta; fins que se t’acaben els menuts, li apuges calcetes i pantalons, la fas sortir del lavabo i xoooooof!, mullena per avall. I així un dia i l'altre i l'altre...

Hem fracassat, sí, però no passa res. Cal aprendre a fracassar, mostrar el fracàs amb la mateixa contenció orgullosa que assagem quan mostrem un èxit, i pensar que quan es cansi dels bolquims ja ho farà saber. Al capdavall, ¿com li hem de demanar a una nena de dos anys i busques que controli els seus esfínters si nosaltres encara no controlem la nostra sexualitat?

5 comentaris:

JULI CUÉLLAR ha dit...

Jo esperaria al bon temps.

SM ha dit...

Jo m'acosto a aquest moment amb el meu fill i tremolo només de pensar-hi...

Núria Talavera ha dit...

prenc nota, ens espera aquesta feina a l'estiu

Laura Dalmau ha dit...

Tot arriba Joan, fins i tot massa ràpid. No cal amoïnar-se, per la mullena hem passat tots. Jo no conec a cap nena d’infantil que vagi amb bolquers ni amb xumet a l’escola dels grans. Els grans!
I si fem cas de la teva interrogativa final...

Joan Calsapeu ha dit...

Gràcies, amics, per la vostra comprensió i per les vostres observacions.