L’atzar ha fet que un mot de la Garrotxa hagi anat a petar a Calella (de la Costa), i d’aquí ha rebotat a Arenys de Mar, lloc on els sensors d’un servidor l’han detectat. “La persiana està enclavionada”, diu ella, volent dir que està engalavernada o que s’ha empernat. Jo que me la miro com si veiés l’espectre d’en Marià Vayreda. “¿Com ho has dit, això?”, faig. Ella es posa vermella i ho repeteix: enclavionada. I comença la recerca. El DIEC no recull el mot, ni el Fabra, ni el DGE; al DCVB no hi és, ni al DELc, ni a l’Aguiló; ni a l’Optimot, ni al Rodamots, ni a l'A paraules em convides. Ni rastre documental. Una microenquesta d’àmbit familiar situa la genealogia del mot a la ruralia garrotxina. La paraula devia passar per malla als informadors de mossèn Alcover e tutti quanti.Així doncs, la mostro en aquest aparador i la poso a disposició de qui me’n sàpiga donar clarícies o vulgui fer-ne ús. A banda de les persianes, ¿quines altres coses trobeu que es poden enclavionar?
8 comentaris:
Des de la meva ignorància se m'acut que podria sorgir d'una deriva local o personal del mot enclavar.
Tot i així, si la meva hipòtesi fos certa no li treu pas demèrit a la troballa i l'ús. Enclavionar, més enllà de la correcció té una sonoritat plena d'amorositat que lliga molt amb la delicadesa que traspua sovint aquest blog per la llengua.
sóc de Calella, crec que miraré d'esbrinar-ho per allà potser, no? i doncs, com ho saps que la paraula ha fet aquest viatge? Estic pensant que en Joan Ferrer et podria dir alguna cosa...
Anònim, des de la meva ignorància, a mi també em sembla plausible la teva hipòtesi. Gràcies per les teves paraules.
Núria, crec que sé d'on ve la paraula perquè la família de Calella que la fa servir prové de la Garrotxa; i perquè m'han fet el favor de trucar als familiars que tenen allà, els quals diuen que el mot "enclavionar" l'han sentit sovint a pagès -a Olot, no.
Per tant, no crec que a Calella te'n sàpiguen dir res -però potser vaig foraviat i he de refer la hipòtesi de dalt a baix, vés a saber. Ah, ¿Qui és en Joan Ferrer?
'Enclava': "Encaix que es fa de dalt a baix d'una llinda de portal o de finestra per subjectar-hi el bastiment de les portes (Mall.)" (DCVB). Sembla que hi podria tenir, també, alguna relació.
'Vionat', per contra ("Que té vions o ratlles paral·leles"), potser no n'hi té cap. I ídem sobre el blog.
"Enclava". Mmmmmm... Sí que sembla que hi tingui a veure. Així com l'enclava immobilitza el bastiment, la persiana s'immobilitza si s'enclaviona. Té solta. Gràcies, Notaire.
En Joan Ferrer va estar col·laborador i secretari de Joan Coromines, és professor titular de Llengua i cultura hebrea i aramea a la Universitat de Girona, llicenciat en teologia i la persona -viva- que conec que més sap de la llengua. Vaig tenir l'honor de ser alumna seva a l'institut de Calella -ja fa uns anyets. I encara recordo la frase que em va dir quan li vaig preguntar què podia fer per aprendre català (perquè jo vaig arribar aquí amb 12 anys): "llegeix Pla" i així ho vaig fer... primer Pla i després tots els altres... quins temps...
Bé, no t'he ajudat per res però ja t'he explicat una mica de la meva història lingüística personal :-), així, com qui no vol la cosa...
Trobo que en Joan Ferrer et va aconsellar bé.
No la coneixia, no ,aquesta paraula.
En la darrera novel.la que vaig ressenyar al blog vaig aprendre un fotimer de paraules i frases fetes. M'agraden els escriptors que empren el lèxic que tenim arraconat, com Marc Pallarès, Jesús Moncada i... clar, en Pla !
Publica un comentari a l'entrada