Ara que no ens llegeix ningú, em ve de gust contar-vos un pas de quan vaig començar el primer curs de Filologia portuguesa a la UB, perquè trobo que diu coses galdoses de la nostra societat. Faig números i em surt que allò va ser... el 1994 -mare de Déu, com llisca el temps! En la primera classe de Literatura portuguesa del Renaixement, la professora ens va dir que a ella li plauria perorar en portuguès –mormols de desaprovació entre els alumnes–, però que en atenció a la nostra ignorància estava disposada a fer-ho en català o en espanyol –mormols d’alleujament. I després d’ofendre la nostra intel·ligència ens va demanar que triéssim. Hi havia, doncs, una opció bona (el portuguès), una de dolenta (el català) i una altra de pitjor (l’espanyol). El portuguès va ser descartat per assentiment general [!] i aquella dona ens va fer votar si català o espanyol. Va guanyar l’espanyol, clar. Servidor vaig protestar obertament i vaig quedar com un antidemòcrata.Han passat quinze anys i no sé si les coses han canviat gaire o molt. M’agradaria que algú em digués que això ja no passa, que a Filologia portuguesa les classes es fan en portuguès, i que les carreres no filològiques són generalment en català. Digueu-m’ho, per favor -encara que sigui mentida.
3 comentaris:
Joan, jo puc donar fe que les classes de portuguès es fan en portuguès. Les d'alemany, en recte alemany. Les d'àrab, en un àrab clàssic que els més puristes s'hi llepen els dits. Les de castellà, en canvi, per una obliqua i malèvola tendència, no s'han pogut deixar de fer en català, d'ençà de la Transició. A Barcelona i als nuclis més importants del país, la gent, com un sol home, abandona l'antiga parla castellana per abraçar només el català. Es tracta d'una pobresa creixent (galopant, que en diuen), perquè quan érem bilingües a mi em fa l'efecte que tots plegats érem una mica més espavilats i més eixerits, no sé com ho veus, tu... Però què s'hi pot fer! Fins i tot els jutges estan resolts a deixar de fer servir la llengua de Cervantes en les seves al·locucions. El PSC, en això, ha estat implacable: les llengües del món s'imparteixen en la llengua corresponent. Però de llengua vehicular, només una, que l'altra ja està molt estesa...
Gràcies, Jordi. Que descansats que han quedat els meus ulls! Quan J. V. Foix va amollar allò de "la més dolça metzina", segur que volia dir "la més dolça mentida".
(I benvingut a la Catosfera, que veig que t'hi estàs instal·lant.)
Què trist que el text d'en jordi hagi de ser irònic (en lloc de ser realitat), oi?
I, segons, sembla (perquè jo no l'escolto pas), a la COPE continuen dient que el castellà es troba en perill a Catalunya!
Publica un comentari a l'entrada