Avui tocava dur l’al·lotea al teatre del poble per veure no sé què. M’hi he negat. Dimarts passat vam portar els alumnes de quart d’ESO als museus Romàntic i Maricel, i al Cau Ferrat, de Sitges. No va ser una bona idea. L’experiència fou desagradable, angoixant, frustrant, patètica. El comportament de molts alumnes va ser deplorable: seien o jeien per terra, es repenjaven a les parets, ignoraven les guies (que havien de forçar la veu davant el xerratòrum incontinent), toquetejaven objectes (de vegades de manera obscena), n'hi havia que provaven la fortalesa de les cadires modernistes, demostraven un interès nul per aprendre res, en el primer pis del Cau Ferrat botaven per fer soroll i molestar… L’endemà vam rebre una queixa formal del director del Maricel. I jo he dit NUNCA MAIS.La intenció era que els alumnes de primer de batxillerat també vinguessin. No van voler. Haver de preocupar-se per pensar de pagar uns pocs euros per passar un dia a Sitges… quina murga! ¿Conèixer el Cau Ferrat? Quin rotllo! És més còmode desentendre’s de tot i quedar-se a l’institut a fer-la petar o dormitar.
Ja he comunicat al director del meu IES que d’ara endavant em nego a sortir del centre amb cap grup d’alumnes per fer cap activitat. Crec que quan el mal comportament dels adolescents supera tots els límits cal suprimir tota sortida, tot intercanvi, tot viatge de final de curs. Faig objecció de consciència, o insubmissió, o com vulgueu dir-ne; i per tant incompleixo i incompliré una part de les meves obligacions com a docent. Ara m’exposo a rebre una sanció. Ja veurem què passa.
El desagraïment, la desídia i la mandra dels batxillers, sumats a la mala educació extrema de molts esoers, ens parlen no pas d’un fracàs educatiu, sinó d’un fracàs civilitzatori rotund, d’una obscène époque presidida pel naufragi de tots els valors de la Il·lustració en pes. Una cosa semblant a l’ocàs de la civilització grecollatina, que va donar pas a la instauració d’una llarga barbàrie.
4 comentaris:
Col·lega, a qui se li acut? Els havies de portar a Port Aventura, home, la Meca dels esoers...
La Bàrbàrie avança dia a dia. Ja és aquí. No se n'escaparà ningú. Fugirem a les muntanyes i viurem en coves zarathustrianes. La plebs fa ferum de suïcidi col·lectiu.
Hi hagué un temps en què era factible ser humanista. Jo no l'he viscut mai, aquell temps, i per això només el puc enyorar a manera de "saudade". Temps difícils, sí, ja ho sé, en què un podia alimentar esperances humanistes a pesar de no poder, sovint, alimentar la panxa. Hem passat de la misèria física (els que n'hem sortit) a la misèria cultural.
Aquesta situació que exposes no és res més que els fruits de molts anys.
Jo recordo les sortides, poques, de la meva etapa d'EGB i BUP, i si haig de ser sincer us diré que hi anava molt poc motivat culturalment parlant. Del resultat de les mateixes poques coses en ressaltaria.
Hi ha qui encara creu necessàries aquesta mena de sortides. La majoria són força prescindibles i no aporten res que no es pugui trobar en llibres o DVD's.
Gosaria recomanar que s'abolissin les sortides pretesament culturals. Com a torna caldria oferir sortides esporàdiques a aquells alumnes que haguessin acreditat uns mínims coneixements per poder-ne gaudir.
Sort.
Agraeixo la teva recomanació: hi estic d'acord. Al Departament de Català del nostre centre ja les havíem abolides pràcticament, les sortides pretesament culturals, però mira: una noia que és nova s'ha engrescat i al remat jo també i... patapum! Hem pecat d'ingenus. Després de l'escaldada de Sitges, però, ja no hi haurà més badades.
Una altra cosa són les sortides organitzades per la direcció: aquí ja no tenim capacitat de decisió i no puc fer altra cosa que la dita objecció de consciència.
Publica un comentari a l'entrada