dimecres, 21 de juliol del 2010

Solidaritat Catalana per la Independència

L’altre dia servidor estava molt empipat. Amb raó, crec. Perquè el 13 de juliol, de la Mesa del Parlament de Catalunya estant, la partitocràcia va fer un cop d’estat contra la societat civil catalana, en un intent groller (però reeixit) d’arrabassar-li a la gent el control del procés d’independència. Havent desactivat la IP i la ILP que feien al cas, l’únic terreny de joc que resta és el Parlament de Catalunya; el temps de jugar-lo, el que va d’ara mateix al dia de les eleccions catalanes, i els únics jugadors, els partits polítics.

Per això em sembla pertinent la proposta de López Tena, Laporta i Bertran d’alçar una Solidaritat Catalana per la Independència que abraci d’UDC a la CUP. És el que demanàvem el milió i mig de catalans que el 10 de juliol vam sortir al carrer: aplegar forces per saltar el mur, unitat per a la independència. ¿Oi que fa just un mes això semblava impossible? Doncs ara ja no ho sembla; i a més, és imperiós. Altrament romandrem encallats (que vol dir enfangats, deprimits i derrotats).

Perquè, vejam. ¿De què li servirà a CiU guanyar les pròximes eleccions? De molt. ¿De què li servirà al país? De res, perquè serem allà on som, dins la ratera. ¿I de què servirà que hi hagi dues candidatures independentistes, la d’ERC i la de Reagrupament? Doncs servirà, previsiblement, perquè en la propera legislatura hi hagi menys diputats independentistes dels que hi ha ara; o sia, farà servei als unionistes. Quan les previsions són tan galdoses, vol dir que hi ha un desajustament entre l’oferta i la demanda. La gent demana una cosa i els partits polítics n’ofereixen una altra. I així ens va.

Solució. Que CiU abandoni l'amenaça de dur el país a una altra via morta (la del concert econòmic); que ERC accepti amb humilitat i gratitud el regal que li fan; que IC-EUiA faci cas a la majoria dels seus votants i es curi de mantinent de la hispanoaddicció que la llasta; que els altres facin veure que obliden les mesquineses de CiU i d’ERC. I que facin, que fem, junts, la Solidaritat Catalana per la Independència.

3 comentaris:

onatge ha dit...

També hi arribat a la teva conclusió, s'ha de recolzar el partit del Laporta i la CUP. Ens falta sava nova i no culs a les cadires del partit...


SAlut.
onatge

Joan Calsapeu ha dit...

Com ens hem de veure, Onatge, que estem disposats a votar Laporta en les eleccions al Parlament de Catalunya i la CUP en les eleccions municipals. És ben bé que no tenim manies, que per la llibertat de Catalunya som capaços de fer l'ullastre esbrancat, i més piruetes i tot. I que voldríem que el catalanisme politic fos capaç, almenys per una vegada, de foragitar les manies i ser generós amb els col·legues.

Pili ha dit...

Vinga animem-nos tots plegats que la declaració unilateral d'independència de Kósovo ES LEGAL!
Més que mai és hora de deixar-nos d'escrúpols i pensar que la llibertat la tenim a la propera cantonada tot deixant-se abraçar per la solidaritat dels catalans. Si es deixen els personalismes apart pot ser que la propera nació colonitzada en assolir la llibertat sigui la nostra (bé, començant pel principat...)