dilluns, 19 de juliol del 2010

El pres, el carceller i el federalisme

El quadre és el que segueix. El pres està condemnat a cadena perpètua, fa treballs forçats, cobra menys que un obrer de l’exterior i a més no pot decidir en què es gasta l’escàs numerari que percep; té prohibit anar més enllà del recinte penitenciari i l’amenacen amb armes de foc perquè ni li passi pel cap escapar; rep insults a diari, perquè és un desagraït que no valora la generositat dels carcellers, els quals, podent-lo afusellar, tenen per bé perdonar-li la vida.

A l’hora de dinar, el carceller li porta cada dia les deixies dels carcellers i aprofita la visita per moure un poc de conversa; li fa uns copets a l’esquena i li xiuxiueja que en el fons n’està molt, d’ell, que se l’estima fins i tot més que al carceller en cap; li diu que es fa càrrec de com és de dura la vida del presoner i que n’és d’injusta la seva reclusió, atès que no ha comès cap delicte que la justifiqui.

I es veu que l’escarceller té un cor com una ensaïmada de crema, perquè de tant en tant vessa una llàgrima i abraça el pres, i sanglotant li demana que prengui paciència, que hi ha un horitzó federal arribats al qual els carcellers i els presos seran com una sagrada família en què les decisions dels uns seran acollides pels altres amb gaubança i les decisions dels altres seran motiu de joia per als uns, i els uns pels altres faran un còctel de llibertats embriagadores, i les identitats de tots lluiran plegades com un ram de gladiols de bon matí. Havent dit això, el carceller recull el plat de llautó del pres, roda la clau i fa xino-xano cap al castell, ufanat com un gall dindi, impressionat pel doll de bondat que li raja dels porus, i pensa quina sort té la humanitat que encara hi ha filantrops com nosaltres.

2 comentaris:

onatge ha dit...

Hola Joan, els teus escrits, les teves entrades, són com un llibre a punt d'entrar a impremta... Aquest té moltes lectrues. La mprivació de llibertat per molt filosofia del carceller... I si com dius tu no ha comès res que justifiqui la seva manca de llibertat... De fet ja vivim en un món mancat de llibertat i ple de reixes i carcellers... La justicia potser és cega però em sembla que té un ull obert per veure què li ofereixen...

Des del mar.
onatge

Joan Calsapeu ha dit...

Onatge, gràcies per les teves paraules. Aconseguir que un text (literari) tingui diverses lectures, i que en general no siguin banals, no és empresa fàcil. A mi em sembla que, si alguna vegada ho aconsegueixo, és pura xamba i res més. En aquest cas, la lectura que tinc més present és molt clara: el federalisme és la mentida idiota dels unionistes.