diumenge, 8 de novembre de 2009

Dolça alienació lectora

Ser un altre per mitjà de la lectura. Assajar-nos biografies insòlites pouades de les novel·les. Descansar de nosaltres durant una estona reparadora amb un volum mirífic a les mans. Celebrar que un llibre ens allibera temporalment de nosaltres, i de vegades fins i tot ens canvia. N’estem tan tips, de nosaltres mateixos! Com anhelem que algú -que ens desconeix- ens faci la caritat d’una alienació, baldament sia passatgera!

Possiblement una de les claus de la catarsi rau precisament en això, en el fet que el nostre “transformador” ens desconeix -ens desconeixia abans i ens desconeix ara. No en sap res, de la metamorfosi que ha desencadenat, i per consegüent no la pot jutjar. Si no fos així, si ens féssim amb ell, ens recaria d’admetre la seva influència i aniríem embarassats. És per això que la literatura ens allera (sobretot la d’autors remots o antics; o, simplement, d’escriptors davant els quals som anònims).

3 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

molt higiènic mentalment

Núria Talavera ha dit...

Estones de descans d'un mateix per viure històries d'altra gent... gaudir d'aquests moments és molt relaxant :-)

Anònim ha dit...

L'alienació ni lectora, ni passatgera. No m'atipo de mi, ni m'empresono. M'agrada sentir. La lectura m'hi apropa. Pren rutines de letàrgica responsabilitat.
Hi cerco mirades alienes del món.
Assedegat vital, la literatura m'amara. Foragitaria la mandra a la recerca de les fonts. Què ho fa que no hi vagi?