Les aules, de dreta

La dreta i l’esquerra existeixen, sí –ja ho deia Bobbio–, però per adscriure’ns a l’una o l’altra ens hauríem d’escindir. Vull dir que passa sovint que un és d’esquerra per a unes coses i de dreta per a unes altres. (Val a dir que és més fàcil ser de dreta que d’esquerra: a l’hora de manar, el primer sempre és més coherent que el segon, i li és més fàcil de justificar les concessions que fa a l’altra part –molts progressos socials han tingut lloc, històricament, amb governs de dreta.)

Per això, quan algú va i em diu que és d’esquerres en tot i per tot, fujo corrents. Algú així, una de dues: o em vol aixecar la camisa (tipus psoe) o està intoxicat d’ideologia (tipus icveuia). Els primers exhibeixen una retòrica d’esquerra i fan polítiques de dreta dura (vegeu Corbacho amb la immigració o Salgado amb els indults fiscals a les superrendes). Els segons serveixen un còctel de rigiditat i bonisme que és pur verí.

A un servidor l’escudella li surt d’esquerres, però la pilota (ço és, la política educativa) que hi poso és de dreta –la botifarra, com sap tothom, no és de dreta ni d’esquerra. Hi deu tenir a veure que pico pedra en un centre de secundària, estic escaldat i els pedagogs de despatx no em donen encantàries. Si havia de fer un decàleg que sintetitzés les línies mestres de la política dita educativa a la Catalunya independent –servidor no perdo el temps considerant altres marcs–, la cosa potser aniria així:

1. La institució que fa al cas es dirà Ministeri d’Ensenyament (no pas d’Educació).

2. Perquè la funció no serà pas educar –això és cosa dels pares–, sinó formar (en el doble sentit d’instruir i fer passar per les baquetes).

3. I no hi ha formació sense esforç, disciplina i repressió. Els pupils que no fan la farina blana no han d’estar a l’institut, sinó en algun altre lloc (a cals pares, a cals tiets, en centres de formació ocupacional, o aprenent un ofici en una empresa).

4. Com que amb això no n’hi haurà prou, caldrà instaurar l'expulsió exprés. L’alumne que dóna creu no pot estar dos mesos pertorbant a l’espera que es resolgui un expedient disciplinari: el director l’ha d’engegar ipso facto.

5. Hi haurà una doble xarxa, una de pública i una de privada; en la primera, mestres i professors estaran autoritzats a ventar una cleca a l’alumne que emprenyi molt; els pares que no hi estiguin d’acord podran dur el fill a la privada.

6. Els mestres i els professors tindran el rang d’autoritats; seran, doncs, mereixedors del màxim respecte i estaran facultats per aplicar sancions.

7. No es descuidarà la cohesió: l’ensenyament serà obligatori i gratuït fins als setze anys, i hi haurà una formació professional exigent i seriosa.

8. Hi haurà centres (instituts i universitats) d’èlite. Els alumnes més brillants seran convidats a apuntar-s’hi, i hom podrà fer-hi vida en règim d’internat.

9. Lliures de l’espoli fiscal amb què Espanya ens castiga, les beques per estudiar (sobretot a l’estranger) seran abundants i generoses.

10. A les universitats, la investigació deixarà de ser una broma de mal gust, perquè hi haurà recursos per benpagar els investigadors.