dilluns, 23 de novembre de 2009

Kiricú i les bèsties salvatges

No us ho creureu. Tinc la recepta per normalitzar el cinema vist i oït a Catalunya. Que sí, que no és broma. No es tracta de dir “D'ara endavant això serà en català”, perquè llavors surt la turbamulta cridant “No, que ens sortirà soriasi!, o agafarem la lepra!”. Ca. Es tracta de fer entrar el català amb gatamoixeria, com aquell qui res, embolcallat dins una pel·lícula d’aquelles que abdueixen.

La idea me l’han donada els del cinema Foment, a Mataró. Us ho conto. Diumenge al migdia vaig dur la pubilla al cinema del carrer Nou: tota la propaganda que hi havia arreu deia que hi projectarien Kiricú i les bèsties salvatges. Com que a casa ens hem fet el propòsit d’aprofitar el poc cinema infantil que es projecta en català a Mataró, no hem volgut faltar-hi. I el flim era en espanyol, tu. I en sortir no he vist ningú que se’n queixés. Clar: ¿com has de demanar el full de reclamacions si la menuda s’ho ha passat pipa i te l’han entretinguda a bon preu? Són fins com un làser, a cal Foment.

La logística de la cosa és simple: presentem i anunciem totes les pel·lícules del país en espanyol i, quan tothom és dins la sala i no poden escapar, pam!, les projectem en català. Si les cintes són bones –o… vaja, si entren bé que diguéssim– la penya sortirà contenta i la majoria ni se’n temerà, que allò que sentien era català. I els pocs que hi hauran reparat comprovaran que no els han sortit pústules a la pell, ni llagues al cuiro cabellut. I ja tindrem la feina feta. No em digueu que la pensada no és genial.

3 comentaris:

Clidice ha dit...

i que tu creus tu això! apa que no hi hauria merder! que ja ens coneixem de fa dies :(

Joan Calsapeu ha dit...

Dona de poca fe...

Albert ha dit...

Joan, em sap greu això de la projecció de Kiricú. En un comentari a l'anterior entrada he deixat les meves excuses i explicacions sobre aquesta imprevista irrupció del castellà a la matinal infanti.