dijous, 19 de novembre de 2009

Amb en Sostres

Salvador Sostres escriu molt bé; és patriota d’un país, el nostre, que va curt de patriotes, i subministra una prosa fresca, àcida, mordent, provocativa, políticament incorrecta, un doll de llibertat verbal i de pensament indomesticat. Cosa que avui no s’estila. Només per això ja tocaria preservar en Sostres. Esclar que de vegades no estic d’acord amb ell! Clar que és convergent, i de dreta, i liberal. ¿I què? A un pebre coent no se li demana sintonia ideològica, sinó que cogui –sobretot, que cogui en defensa de Catalunya.

Crec que el director de l’Avui s’ha equivocat eliminant la columna d’en Sostres. Diu que és repetitiu. Només faltaria que no ho fos. Mentre Catalunya continuï esclafada per Espanya no tenim altra medecina que repetir-nos: dir i escriure, amb mil variants estilístiques, que Espanya és una màquina de matar Catalunyes, que resignar-nos-hi és morir, i que no ens dóna la gana de dinyar-la. Repetitiu. Com si l’estol de periodistes i opinadors que s’engreixen a la menjadora del PSOE i del PP no ho fossin, de repetitius: cada dia posen cocido a taula i el seu públic no se n’atipa mai.

Els qui comencem a tenir una edat recordem com, als anys vuitanta, Pedrolo estava vetat a l’Avui (ell com tants altres). Com ara ho està Víctor Alexandre. Per no dir les veus de l’ala esquerra del sobiranisme, perquè no empatxaria llegir-hi en Josep Sort, en Jordi Bilbeny o en Toni Cucarella. D’altra banda, les planes de Diàleg, a l’Avui, sovint semblen La Vanguardia en català, de dessaborides que són. ¿Què ho fa, que em ve al cap tot això?

Els capitostos del PSOE de Catalunya tenen entravessat en Sostres –ves, una raó potent per a llegir-lo– i ara l’Avui els ha donat el gust, tot remenant la cua a l’espera de subvencions. Molt bé. Doncs a casa ens donarem el gust d’anul·lar la subscripció a l’Avui. Ja el comprarem els dijous, que surt el suplement Cultura.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Estic força d´acord amb el que dius.
Malament anem...

Joan Calsapeu ha dit...

Hi ha una mena de persones que ens estem quedant sense espai comunicatiu. No veiem TV3 perquè és una televisió espanyola. No escoltem Catalunya Ràdio perquè és una corretja de transmissió del carrer Nicaragua. I ens donem de baixa de l'Avui perquè la mà del Gran Germà PSOE també hi arriba.

Ens queda RAC1, El Punt, El Temps i la premsa digital. És poca cosa. El cercle s'estreny. Tenim la premsa internacional, això sí: un refugi vast, ric, allèn del control escanyador del senyor Zaragoza. Ens haurem de fer lectors del New York Times i d'O Globo, ves.

Al final, els ciutadans del món serem nosaltres.

lluïsa ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Joan Calsapeu ha dit...

Tens raó, Lluïsa. No hi havia atinat.

Marcel ha dit...

En Sostres no és només tot això que dius, que Déu n'hi do. És també un magnífic prosista, un escriptor prodigiós quan vol -o pot, o li surt-, un esperit lliure en la millor tradició del periodisme català d'abans de la guerra. Ara la guerra és larvada però els ocupants reprimeixen els periodistes -pregunta-ho als qui encara escriuen a l'Avui quants suggeriments no reben de canviar coses o suprimir paràgrafs, a banda dels que ja es fan tots sols per si de cas- com si l'haguessin tornada a guanyar. És la desesperació sociata: saben que són morts i que seran descavalcats del Govern de Catalunya però abans liquidaran tothom que puguin. I això ho fan davant del Godó en Lara, que no gosen dir ni piu, i davant de la incommensurabe aquiescència d'ERC, a qui -com sempre- tot li val si serveix per anar contra CiU encara que sigui carregant-se el país.