Si fóssim capaços d’apagar alhora la ideologia i el prejudici, d’un plegat s’il·luminaria tot un món d’evidències i obvietats que –paradoxalment– són difícils de copsar. Una tal apagada ens posaria a zero el comptador de la intel·ligència. Recuperaríem, en certa manera, la virginitat mental. Reverdiríem. Fóra com netejar per primera vegada el parabrisa del cotxe que conduïm, després de circular tota la vida amb una crosta de fang davant dels ulls. La filosofia o la psicoteràpia que ens permetés de fer això seria la més alta de les benaurances. Havent passat pel túnel de rentat, seríem savis per omissió i la nostra intel·ligència tindria al davant un camí ral ample i molt llarg –no en veuríem la fi.Els grecs es van acostar a aquesta netedat de pensament, per la senzilla raó que el pensament –la cerca raonada de la veritat– l’estrenaven ells.
3 comentaris:
Reconec que tinc un prejudici contra els grecs, serà per allò de "malfia't dels regals dels grecs" ;P el que és cert és que cal revisar tota la història de la humanitat i començar a abatre vells paradigmes. O potser seria més senzill fer taula rasa i reinventar-nos?
Per cert, quina angoixa la fotografia, glups! :)
A mi aquest post em recorda el dilema de l'ou i la gallina.
Des del meu modest punt de vista la ideologia i els prejudicis conformen els codis amb el quals copsem i interpretem.
Sense aquests paràmetres no tindríem pas una major transparència de la realitat, ans al contrari, tindriem un mur infranquejable. El parabrisa seria xapa. La intel·ligència quedaria presa, sense horitzó.
Si tenim crostes de fang tal vegada hauríem de revisar les nostres ideologies i prejudicis que són els que les han generat.
Per tant sempre fora millor qüestionar-nos la validesa dels nostres fonaments que no pas foragitar-los.
Hi ha qui viu sense ideologia tot vegetant. Pot ser una opció però no la comparteixo.
"Les idees no ens deixen veure el món", diu Miquel de Palol en un dels seus Proverbis. I, tanmateix, és inevitable de tenir-ne i d'organitzar-les. Sí, és com el dilema de l'ou i la gallina.
Publica un comentari a l'entrada