dimarts, 16 de juny de 2009

Arenys de Munt 13/9/09

Col·laboro amb el Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació (MAPA) de fa anys. Els meus amics d’Arenys de Munt són gent compromesa i sempre que m’ho han demanat els he donat un cop de mà. Però ara és diferent. Ara, portar una de les meses de votació de la consulta al poble sobre la independència de Catalunya és una de les alegries més grans de la meva vida. Participar en un dels primers passos decisius cap a l’alliberament del meu país és un honor que no sé si mereixo. Quan en Josep Manel Ximenis, president del MAPA i regidor de la CUP a Arenys de Munt, m’ho va demanar, em va fer un regal que no sé com agrair.

Si algú es preguntava de què serveix tenir un regidor de la CUP a l’Ajuntament, aquí té una resposta (n’hi ha d’altres, però aquesta és eloqüent). Cal dir, però, que el mèrit de la cosa va més enllà de la CUP: Arenys 2000, CiU i ERC han avalat la consulta –gràcies. Tothom menys els regidors del PSC. Titons. Ser del PSC és una de les coses més tristes del món -és encara més trist que ser de Ciutadanos, que no deixa de tenir una espurna d’èpica mal entesa. Ser del PSC és com ser votant d’Ahmadinejad, com ser militant del Partit Comunista de Corea del Nord, com ser del club de fans de Putin. Quan siguem un país lliure i fem catúfols, els militants del PSC cobraran la pensió igual que nosaltres, no els faltarà de res. Però no seran feliços, perquè viuran amb la recança d’haver posat totes les seves energies a mantenir Catalunya subjugada. La vergonya serà la seva penitència.

4 comentaris:

Clidice ha dit...

hahahahahaha encantada de la teva descripció dels PSCers o PSCerus. És molt difícil mantenir el tipus essent-ne, realment els planyo :) sembla que vulguin ser convergentets però en "guai", multicultural i ciutadà del món ... com diria el meu amic madrileny: "si ej keeee"

Joan Calsapeu ha dit...

Sí, Clídice. Són una gent que han de tenir l'autoestima per terra: per força han de patir -i jo no vull sinó posar fi al seu sofriment.

Aquest matí he sabut que la Mesa del Parlament ha desestimat, PER UNANIMITAT, debatre la ILP per promoure un referèndum d'autodeterminació -essent, 4 dels 7 membres de la Mesa, membres de partits que en teoria defensen l'autodeterminació. Catalunya no es mereix la gasòfia de classe política que patim. Mai, mai, mai, mai, mai més, aquesta gent tornarà a gaudir del meu vot. Urgeix fer-los extraparlamentaris.

Clidice ha dit...

És que tu no ho entens, home. Quan els partits parlen del dret d'autodeterminació dels pobles, parlen dels altres pobles, no del nostre, que no ho som, que som ciutadans del món i no volem fronteres i som tan guais! i duem mocador palestí i fem jornades multiculturals ... o si no som d'aquests, som de Ripoll i més pinxos que ningú ... o vivim en temps de mossèn Cinto i ballem sardanes a la Bonanova o a Pedralbes ... :(

Anònim ha dit...

Felicitats al MAPA. Potser la proposta farà riure a molta gent, però són els petits gestos els que a li fi desencadenen els esdeveniments. Caldrà seguir-ho de ben aprop i esperem que tot es faci amb el màxim rigor i dignitat possible. Ens hi juguem molt. D'altra manera no valdria la pena ontentar-ho.
Endavant!

Ah, i sobre la RAÓ, el problema no és tenir-ne o no, avui en dia és tot molt més senzill, o primari. N'hi ha prou de fer-ne ús per sentir-te ben estrany!
Quin món de mones!