dimecres, 3 de juny de 2009

Naturalesa. Pentàleg II

1. No obeïm la intel·ligència, sinó el desig -el frèndol de la sang, el batec de les vísceres, el plaer de la carn.

2. La naturalesa es rebolca dins nostre i a voltes s’embruta de pensament, però poc.

3. Normalment hi ha un vent o altre que bufa part dedins i ens ventila. De vegades encobeïm un ruixat que ens renova. Quan no hi ha ni pluja ni vent, som un desert d’arena quieta.

4. Diuen que, dins l’espessor boscana, els arbres busquen la llum. No és pas cert: deleren el besllum, com nosaltres; i que la fronda els agomboli, també com a nosaltres.

5. Ens assequem com les figues o el raïm, com les ametlles o les castanyes despreses de l’arbre. La vida ens eixuga amb la baieta del temps: la deshidratació és un camí de retorn.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

La intel·ligència és desig, frèndol, batec i plaer. El pensament és natura. Deserts, ho som com a fi. Delegem la llum, ens plau el besllum però ens arrecerem en la fosca. Eixugar-se o buidar-se, passiva o activa. Cadascú que esculli. La vida és un camí sense retorn. Podem mirar enrere, mai tornar-hi.

(Perdó!)

Clidice ha dit...

:)

Núria Talavera ha dit...

la naturalesa ja ha fet que el part comenci o encara esteu esperant?

F.Puigcarbó ha dit...

la naturalesa no és res més que el desordre cercant l'ordre...

Joan Calsapeu ha dit...

Anònim, res de perdó: gràcies.

Clídice, que surts al Cultura de l'Avui!

Núria: sí, la naturalesa ja ha fet el seu fet -acabem d'arribar a casa-, i més que un fet és una feta: es diu Mariona.

Francesc: si la naturalesa és el desordre cercant l'ordre, jo dec ser naturalesa malapta i primitiva.