1. La naturalesa és una biblioteca a l’aire lliure; els lectors que la llegim fem part del fons bibliogràfic.
2. La naturalesa és una simfonia interpretada pel mateix públic que l’escolta: una polifonia de tiges, carns i pedres que es fan mal i criden.
3. La naturalesa és un llarg poema inacabable fet amb versos blancs, rimes internes i peus trencats -una estesa de literatura immoral.
4. La naturalesa és algú que fa exercicis d’estil a l’escorça del món, de la qual la pell humana no és sinó una prolongació.
5. La naturalesa és un tirà invisible que posa la seva voluntat en la voluntat dels homes -els quals deleren, gruen, sens reparar que és el desig qui els té a ells.
Avui, a BCN
Fa 14 hores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada