Ja deveu saber que el director en funcions de l’Avui, Toni Cruanyes, ha prohibit la publicació d’un article de Víctor Alexandre, de títol “Esquerra, partit conservador”, que havia de veure la llum el 21 de maig. Com que això de la censura és molt lleig, vingui d’on vingui, i tinc aquesta eina (el blog) per desafiar-la, aquí teniu l’article, per si us abelleix de llegir-lo. Alexandre no hi diu res que no sigui evident; passa que el sofregit de confusió que dia a dia cuinen els mitjans dits d’informació, i els seus servils opinadors, converteix allò evident en una idea insuportablement trencadora. Idea que l’escriptor despulla i descriu amb eloqüència.
Avui, a BCN
Fa 14 hores
10 comentaris:
em sembla que t'equivoques, prens per mensuals els sous que son anuals! està molt bé ser transparents amb això dels sous dels alts càrrecs, però cal ser rigorosos!! Mira-ho a http://www.gencat.cat/diari/4953/07226020.htm
Tens raó. He donat credibilitat a uns números que m'han arribat -m'he refiat de la font- i he comès l'error de no anar a comprovar-ho. Gràcies per advertir-me. He suprimit les dades.
Té tota la raó, amb aquesta ERC molts ens hem quedat orfes. :(
Tot just enguany que en fa cent, quina tristor tanmateix que ni l'Alexandre sigui un Maragall ni el censurador del text -que no deu ser en Cruanyes (per què, Joan, amb 'ñ'?)- algú amb les mires d'un Prat de la Riba.
Altrament, quant a l'orfenesa de representació política, quan semblava que Iniciativa Internacionalista era una opció plausible per a sortir del pas aquest diumenge resulta que el candidat dels PPCC es retrata com a inoperatiu en el xat amb els lectors de Vilaweb (d'accés franc al web del diari). Servidor, al final, si es pot dir, optarà per votar algun dels partits d'Europa dels Pobles que no sigui ERC, per afavorir la llista i les idees (limitar l'espoli, crear protocols d'ampliació interna de la UE, etc.) sense votar directament ERC (que no puguin dir: que bé que anem, aquests ics vots ens ho confirmen).
Esquizofrènia, sí.
Salutacions al blogaire per mantenir aquest raconet tan agradable.
Quant de temps, Notaire! Salutacions. Punyeta, avui no faig més que vessar-la: Cruanyes -perdó.
Ara, pel que fa a l'orfenesa política... no entenc la maniobra qeu proposes per a aquest diumenge. ¿Com es pot votar l'Europa dels Pobles sense votar Esquerra?
Quant de temps, sí, però jo et llegeixo pràcticament cada dia!
Si no vaig errat, aquestes coalicions són una agrupació de partits que fan una llista única, però el vot és concret a un dels partits que en formen part. Així, a les paperetes d'ERC només hi ha els candidats d'ERC, a les d'Aralar els d'Aralar, i així successivament amb el BNG, EA etc. (Això no val pel núm. 1; hi ha de constar el de la llista conjunta). D'aquesta manera, sigui dit de passada, els sociates locals han fet paperetes que només duen, rere en López Aguilar, els candidats del PSC i amaguen, doncs, que doña Magdalena Álvarez (núm. 3 a la llista conjunta; en efecte no l'hang podío doblá) va davant de la Maria Badia (núm. 4).
Així, si hom vota Aralar o el BNG (que ves quina gràcia també haver d'anar a votar candidats de partits d'una altra nació) jo diria que els vots comptaran per a ells i per a la coalició Europa dels Pobles, però no directament per a ERC. Així, el BNG tindrà tants vots; Aralar, tants altres; EA, tants; Esquerra, tants; tota la coalició, tants i aquests diputats. En Junqueras, és clar, en sortirà ben parat en tant que probablement és l'únic que sortirà per la coalició. Però ell i el programa global ja em van bé.
Excuses per la prolixitat vàcua i no sé si almenys aclaridora de la meva palla mental; tot plegat és absurd i jo sóc absurd; però aquesta vegada i mentre per aquí baix duri aquesta línia estratègica, diguem-ne, jo no els podré votar. Però votem, votem qui sigui, que els altres sempre hi són...
M'ha quedat clar, Notaire... però ¿vols dir que als col·legis electorals de Catalunya hi haurà paperetes del BNG o d'Aralar? Si vols posar dins l'urna una d'aquestes paperetes, ¿no t'has d'espavilar i buscar-les pel teu compte?
No. Essent Espanya una única circumscripció, bé caldrà que hi hagi paperetes de totes les candidatures que es presenten. En certa manera, la circumscripció única estatal és el que va permetre que l'any 99 milers de catalans votessin per l'esquerra basca i EH tragués un escó.
Noi, res de paperetes d'Aralar o el BNG. Les províncies no deuen deixar de ser el districte electoral o alguna cosa important.
I l'enhorabona.
Jo ja m'ho pensava, Notaire; però et veia tan convençut... Gràcies.
El més impressionant (i significatiu, i il·luminador) d'aquestes eleccions europees és la tupinada brutal contra Iniciativa Internacionalista. Espanya es despulla i ja es mostra tal com és: caciquil, iniqua, obscena, bananera, miserable, patètica, intolerant, ridícula i antidemocràtica. I això és bo.
Publica un comentari a l'entrada