dilluns, 8 de juny del 2009

'Finestrals', de Philip Larkin

Em temo que el poeta i novel·lista anglès Philip Larkin (1922-1985) no és gaire conegut entre nosaltres (si més no, és desconegut entre jo i mi). Una ignorància que ara tindré ocasió de mitigar, perquè el també poeta i traductor Marcel Riera ha tingut per bé de traduir (i prologar) el darrer poemari de Larkin, High Windows (1974), amb el títol català de Finestrals. L’escriptor de Coventry té una obra breu, però alta; els seus versos són austers, intel·ligibles, continguts, vibrants i –oh meravella!– es deixen traduir bé al català -si el traductor, com és el cas, és bo. Qui no s’ho cregui, que llegeixi l’esplèndida traducció al català que Riera va fer de The river, de Gumer Godden (El riu, El Cercle de Viena, 2007).

L’edició de Finestrals ha anat a càrrec d’Edicions Labreu, dins la col·lecció de poesia Alabatre. El llibre es presentarà el dimecres 10 de juny, a les 20:30h, al Bar Horiginal (c. Ferlandina, 29, a tocar de la plaça dels Àngels, just davant del MACBA). També s’hi presentaran dos volums més de la mateixa col·lecció: Sense re, sense remei, de Pepe Sales, i Aire i sang a la butxaca, de Felip Castaglioli. Aquí teniu, de mostra, un vídeo en què Larkin recita alguns poemes, i la versió catalana del poema "This Be the Verse":



QUE AQUEST SIGUI EL VERS
Et varen ben fotre, el papa i la mama.
Potser no ho volien, però així és de cru.
A aquells defectes que els donaren fama
has d’afegir-hi els teus, i aquest ets tu.

Però a ells els van fotre també
uns vells folls amb barret i abric galdós
que tot i tenir un aspecte sever
solien barallar-se com gat i gos.

D’uns homes a uns altres, talment un fat,
l’aflicció, com un banc de sorra, creix.
Així doncs, fot el camp ben aviat
i si vols tenir fills, doncs tu mateix.

7 comentaris:

Marcel ha dit...

Atenent el teu prec, he de dir-te que Philip Larkin no és pas inèdit en llengua catalana. En poesia, Llibres del Mall va editar el 1986, a la col·lecció "Poesia del segle XX, un recull de trenta poemes titulat "Aquí", amb traducció de Josep M. Jaumà i pròleg de l'enyorat José María Valverde (traduït per Maria Àngels Vilana); en narrativa, Eumo va editar-li "Una noia a l'hivern" (1990, trad. de Jordi Arbonès) i "Jill" (1991, trad. d'Enric Prat i Ribas).
El poema que reportes també apareixia al recull abans esmentat, val a dir que en una versió menys aconseguida. Em ve de gust transcriure-la:

SIGUI AQUEST EL VERS

T'han ben cardat, els teus papàs;
sense voler, però ho han fet.
T'han passat tots els seus defectes
-sols per a tu- i algun de més.

Però també els van cardar a ells
uns altres folls amb vells jaqués
que s'escanyaven l'un a l'altre
i alhora es feien els severs.

Passa de mà en mà la misèria
que es va esfondrant com un abís.
Tu, doncs, tan aviat com puguis
toca el dos i no tinguis fills.

Joan Calsapeu ha dit...

Gràcies, Marcel. No sé què faria sense tu.

Marcel (traductor de Larkin) ha dit...

Òndia Joan, ja sé que no tinc l'exclusiva del nom però aquest Marcel d'aquí sobre no sóc jo -el traductor, el que tu et penses que sóc- sinó un altre que no conec, larkià també pel que es veu i que té tot el dret de dir-se com se diu!

En fi, he quedat ben parat de veure-ho però me n'alegro. De fet ara vinc de la presentació del llibre -una gentada tu, 300 persones, aquests de Labreu quan s'hi posen s'hi posen- i justament he esmentat el senyor Jaumà i la seva edició, que em van permetre ara fa 23 anys de conèixer Larkin. I l'esmento també -com ho faig amb d'altres que el van traduir a revistes literàries- en el pròleg del llibre, "Philip Larkin, bellesa i veritat", que no sé si us agradarà però en què m'he escarrassat.

El llibre ja es troba a partir d'avui a la Central, Laie, Documenta i llibreries semblants i espero que ben aviat en d'altres, encara que ja se sap que no totes tenen secció de poesia...

Per a tu Joan n'hi ha un de regal que ja et donaré a Mataró un dia d'aquests. I per a l'altre Marcel -amb perdó, jo hi era primer!- també....si sabés qui és i en agraïment per les seves paraules sobre la traducció. M'agradaria que disfrutés igualment dels altres poemes.

Gràcies a tots dos!

Joan Calsapeu ha dit...

Caram, quines coses! Dos Marcels larkians. D'avui endavant reflexionaré seriosament sobre la importància de dir-se Marcel.

Enhorabona per l'èxit de la presentació i una bestreta de gràcies pel regal.

Unknown ha dit...

Hola Joan, com que també m'estime molt Larkin, estic preparant un videopoema per la Blocs de Lletres sobre el poema que es titula igual que el poemari: "High windows". Passa, però, que no tinc la versió del poema feta per Marcel. Anava jo mateix a fer-la, però sabent que ja n'hi ha una m'agradaria emprar aquesta. Per favor, me la podries enviar al meu correu? josep(arrova)gmx.com

Moltes gràcies!

Fina ha dit...

Doncs jo he descobert Larkin en la magnifica versió de Finestrals i m'agradaria felicitar el traductor, encara que només fos virtualment.
Fina Dantí
... te'n recordes d'aquelles classes amb l'Alegret?

Unknown ha dit...

Amb 3 mesos de retard m'adono d'aquest comentari, Fina.

Fa molts i molts anys que no sé res de tu. I és que no llegeixo aquests llibres que escrius sobre conflictes escolars....i que tampoc no sabia que havies publicat!

Ja ho veus, tan males herbes que semblava que havíem plantat i n'ha acabat sortint alguna cosa de profit.

Francament no recordava gaire les classes de l'Alegret ni de ningú en especial -potser les d'en Llovet a qui darrerament he tornat a tractar per una col·lecció que dirigeixo, "El cercle de Viena"- i només tinc contacte regular amb l'Emili Boix, per cert catedràtic de sociolingüística al mateix indret on estudiàvem...

Suposo que deu fer lleig posar-ho aquí però com que no sé com trobar-te i m'agradaria poder parlar una estona, si et vaga em trobaràs aquí

marcelrierabou@gmail.com

Larkin i els anys que han passat donen molt de si.

Fins aviat!

Marcel Riera