La poesia de Wystan Hugh Auden (1907-1973) està poc traduïda al català. M'acaben d'assabentar -vegeu comentari- que encara no està exhaurit el volum titulat Vint-i-set poemes, traduïts per Salvador Oliva, i que a les llibreries ja no es troben unes versions d'Auden que feren Eduard Feliu i Narcís Comadira. Tot plegat són engrunes, i la conclusió que en trec és que necessitem una antologia àmplia de l'obra poètica d'Auden en versió catalana. No ens podem permetre no tenir ben i molt traduït el millor -a parer de molts- poeta anglès del segle XX.L'escriptor de York ens ha arribat en anglès o a través de les (abundants) traduccions castellanes, cosa que ja permet rastrejar la seva influència en alguns poetes catalans. Però penso que un poeta d’una altra latitud no s'incorpora de debò a la cultura catalana fins que és extensament traduït a la nostra llengua. Demano que algú ho faci –tenim traductors esplèndids que coneixen molt bé Auden. S’hi posin, per favor. Servidor, per matar el cuquet, us mostraré uns exercicis –pobres, maldestres- de traducció. Ja em perdonareu la gosadia, o no. Per començar, aquí teniu un poema que m’agrada molt:
LA HISTÒRIA DE LA VERITAT
Temps enrere, quan ser era creure,
la Veritat era el súmmum de molts creïbles,
més prèvia, més perpètua, que un lleó amb ales de rat-penat,
un gos amb cua de peix o un peix amb cap d’àliga,
ben altrament que els mortals, incerts per causa de llurs morts.
La Veritat era el seu model mentre maldaven
per bastir un món d’objectes perdurables en què creure,
sense creure que la terrissa i la llegenda,
el pòrtic i la cançó, eren veraços o mentiders:
ja hi havia la Veritat per a ser certa.
I vet aquí que ara, pràctica com els plats de cartró,
la Veritat és convertible en quilovats,
el nostre codi darrer és un antimodel,
una fal·làcia que tothom qui vulgui pot refutar,
una quimera en la qual no importa creure.
THE HISTORY OF TRUTH
In that ago when being was believing,
Truth was the most of many credibles,
More first, more always, than a bat-winged lion,
A fish-tailed dog or eagle-headed fish,
The least like mortals, doubted by their deaths.
Truth was their model as they strove to build
A world of lasting objects to believe in,
Without believing earthenware and legend,
Archway an song, were truthful or untruthful:
The Truth was there already to be true.
This while when, practical like paper-dishes,
Truth is convertible to kilowatts,
Our last to do by is an anti-model,
Some untruth anyone can give the lie to,
A nothing no one need believe is there.
1958?
6 comentaris:
Joan, avui va per llarg això... Sí que hi ha antologies! Em sembla que hem tingut una mitja fal·lera compartida; jo ja veia que darrerament anaves citant Auden per dalt a mà dreta del blog; des que vaig llegir-ne el primer poema, jo també n'estic enamorat. És un gran poeta... Però a casa només tinc l'antologia que no està exhaurida:
"Vint-i-set poemes". Selecció i traducció de Salvador Oliva. Barcelona: Quaderns Crema, 1995.
(De propina, la ressenya que fa no res vaig ensopegar-ne, d'una professora meva -o nostra?-:
http://www.raco.cat/index.php/Marges/
article/view/103871/157965)
Els altres dos títols, que vaig veure a casa d'un amic fa una setmana, però que m'han resultat introbables i caldrà tibar de biblioteca:
"Horae canonicae i altres poemes del cicle d'Ischia". Versió d'Eduard Feliu. Barcelona: Llibres del Mall, 1985.
"Digue'm la veritat sobre l'amor". Versió de Narcís Comadira. Barcelona: Empúries, 1997.
Totes tres traduccions tenen el text anglès acarat. La teva versió és la tercera feliç casualitat audeniana amb què topo. Records. (I disculpa que faci tantes referències a mi).
Jordi, ets un sol! Ara mateix modifico les línies inicials de l'apunt. Milanta gràcies per la informació: buscaré tots tres llibres.
Hola Joan.
Perdona que m'hi posi. Sóc un audenià convençut i un pèl fanàtic. Tinc més d'un centenar de llibres d'Auden, algunes primeres edicions, la seva Obra Completa i unes quantes biografies i assaigs sobre la seva persona.
Posats a tenir, fins i tot tinc uns quants poemes seus traduïts (com has fet tu mateix aquí: textos brillants no gens senzills d'escatir ni tan sols en anglès... Cada poema de Wystan pot ser una poètica en si mateix o un assaig o una visió concentrada d'un aspecte de la vida o el món; solen tenir una intensitat que fa mal!). De fet havia pensat que després de Larkin ("Finestrals", Alabatre, 2009 -en vas parlar aquí mateix i t'ho agraeixo), potser li tocava a Auden (i això que em deixo Betjeman, Brodsky, MacNeice, Hughes... tots ells inèdits en català! -que jo sàpiga).
Però saps què? Diria que més difícil que trobar un traductor, allò que de veritat costa/costaria/costarà és trobar algú que gosi editar-lo.
Oi que m'entens?
No demanis perdó, Marcel: m'agrada que t'hi posis i t'ho agraeixo. Conec la teva dèria per Auden, i crec que estàs cridat a traduir-lo extensament al català -en part ja ho has fet. Hi ha d'altres possibles, però ho has de reconèixer, Marcel: tu tens tots els números per assumir la feinada (perquè en saps un niu de traduir i perquè en saps un niu d'Auden).
Dius que el problema gros és trobar algú per editar-lo. Marcel, em sobta que tu, que ets del Cercle de Viena, digui això: feu quatre llibres d'autoajuda (que es vendran com el pa calent)i amb els beneficis editeu Auden. Només és un suggeriment. D'altra banda, hi ha editorials més petites que la vostra que fan miracles: mira els del Salobre publicant la poesia de Robert Graves, la de Miquel Àngel Riera i la d'Andreu Vidal en patracols de 300, 400 i 500 pàgines.
Joan, nosaltres editem (bé, ells, l'editorial no és meva, jo només codirigeixo la col·lecció) novel·la estrangera diguem que clàssica moderna de primera qualitat i no saps com patim!
Els del Salobre els admiro perquè no sé com s'ho fan. Potser els ajuda algú? Ja me n'alegraria...
Ara, si ells hi estiguessin disposats només m'ho han de dir. Però no els conec de res.
Per cert, molt bo el poema d'Auden que has triat i excel·lent la traducció. No coneixia aquesta polivalència teva!
Ens veurem el dis 11, si tot va bé!
Fins l'11, si no hi ha cap denou. Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada