diumenge, 27 de setembre de 2009

Dir la felicitat

Fa temps que busco una manera plausible de dir la felicitat, una forma que enclogui i condensi les cinquanta regles per a la felicitat de Shopenhauer (vg. El arte de ser feliz, Herder, 2009), una fórmula lingüística que faci llum en el misteri de la felicitat. La veritat que hi ha dins els misteris es copsa –quan es copsa– a través de la intuïció. Però si un busca les paraules adients i té la sort de trobar-les, la ment fa una gambada i la intuïció dóna pas a la comprensió d’alguna cosa concreta. Se m’ha acudit això:

Felicitat és que sota la teva pell hi viu algú que està content d’estimar-te.

¿Ha succeït? ¿És això una manera, forma o fórmula? ¿O no passa de ser perruqueria verbal?

7 comentaris:

Ricard Garcia ha dit...

No ho sé si és perruqueria verbal. Però jo t'he de dir que a vegades, amb els ulls tancats i el cap tirat enrere a la perruqueria mentre uns dits hàbils m'hi feien un lleuger massatge, he tingut una plausible sensació de felicitat. Deu ser que s'amaga als llocs i situacions més inversemblants. Una abraçada!

Clidice ha dit...

estimar-se un mateix és una bona forma d'arribar a la felicitat :) en realitat no n'hi ha pas gaires més, probablement les altres siguin simples miratges :)

Joan Calsapeu ha dit...

Ricard: Crec que tots els gossos del món estarien d'acord amb tu -cosa que diu molt a favor de la teva observació. Una abraçada!

Clídice: Ens estimem a nosaltres mateixos amb passió desbordant, i només moderadament (amb gasiveria i tot) alguns altres. I una altra abraçada per a tu!

(Avui reparteixo abraçades, ves. Dec tenir el dia tendre.)

Núria Talavera ha dit...

No en sé gaire, jo, de dir les coses, per això m'ha agradat molt llegir-te. En aquest cas, en comptes de dir-la, miraré de viure-la, la felicitat.

Una abraçada també per a tu :-)

Clidice ha dit...

No sé pas si ens estimem tan com el nostre ego, malcriat, reclama que ens estimin. Creiem que serem estimables si ens estimen els altres quan, a la realitat, el més important és estimar-se un mateix, per aprendre a estimar els altres :)

Joan Calsapeu ha dit...

Núria: viure-la abans que dir-la, i tant. Passa que, per a alguns lletrabanyuts, trobar la manera de dir és també una font de felicitat.

Montse: l'has clavada.

Sadurní Vergés ha dit...

Trobo que és un gran aforisme, Joan.

S.