Felicitat és que sota la teva pell hi viu algú que està content d’estimar-te.
¿Ha succeït? ¿És això una manera, forma o fórmula? ¿O no passa de ser perruqueria verbal?
Literatura. Llengua. Perquisicions. Mirades
L'infant mama l'error amb la primera llet. (Prudenci)
La immersió lingüística és l'única esperança per a la supervivència del català i l'única via per assegurar la cohesió social del país. Si ara acatem, estarem signant la sentència de mort a més de mil anys de llengua i cultura catalanes. És l'hora de ser lliures. I tenim pressa, molta pressa!
7 comentaris:
No ho sé si és perruqueria verbal. Però jo t'he de dir que a vegades, amb els ulls tancats i el cap tirat enrere a la perruqueria mentre uns dits hàbils m'hi feien un lleuger massatge, he tingut una plausible sensació de felicitat. Deu ser que s'amaga als llocs i situacions més inversemblants. Una abraçada!
estimar-se un mateix és una bona forma d'arribar a la felicitat :) en realitat no n'hi ha pas gaires més, probablement les altres siguin simples miratges :)
Ricard: Crec que tots els gossos del món estarien d'acord amb tu -cosa que diu molt a favor de la teva observació. Una abraçada!
Clídice: Ens estimem a nosaltres mateixos amb passió desbordant, i només moderadament (amb gasiveria i tot) alguns altres. I una altra abraçada per a tu!
(Avui reparteixo abraçades, ves. Dec tenir el dia tendre.)
No en sé gaire, jo, de dir les coses, per això m'ha agradat molt llegir-te. En aquest cas, en comptes de dir-la, miraré de viure-la, la felicitat.
Una abraçada també per a tu :-)
No sé pas si ens estimem tan com el nostre ego, malcriat, reclama que ens estimin. Creiem que serem estimables si ens estimen els altres quan, a la realitat, el més important és estimar-se un mateix, per aprendre a estimar els altres :)
Núria: viure-la abans que dir-la, i tant. Passa que, per a alguns lletrabanyuts, trobar la manera de dir és també una font de felicitat.
Montse: l'has clavada.
Trobo que és un gran aforisme, Joan.
S.
Publica un comentari a l'entrada