Al setè Unwritten poem, Auden opugna tant el simbolisme (que situava la poesia i el món real en àmbits distints i autònoms) com la pretensió d’objectivitat de la lírica moderna. Lògic, perquè si un poema, a més de ser bell, ha de ser veritat, forçat ha de parlar del món i del subjecte que el diu a l’ensems.VII
L’intent «simbolista» de fer una poesia intransitiva com la música no pot anar més enllà del reflexiu narcisista: “M’estimo a mi mateix”; l’intent de fer una poesia tan objectiva com la pintura no pot anar més enllà de la mera comparació “A és com B”, “C és com D”, “E és com F”... Un poema «imagista» no pot contenir sinó unes poques paraules.
(Traducció: jo mateix)
The «symboliste» attempt to make poetry as intransitive as music can get no further than the narcissistic reflexive - «I love Myself»; the attempt to make poetry as objective as painting can get no further than the single comparison «A is like B», «C is like D», «E is like F»... No «imagist» poem can be more than a few words long.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada