dimarts, 15 de setembre de 2009

La lletra de l'ordinador i el poema

Auden diu: La lletra de la màquina d’escriure és tan impersonal i lletja de veure que, sempre que passo en net un poema, tot d’una li veig defectes que havien passat per alt en el manuscrit. Si el poema és d’algú altre, la prova més dura que conec és escriure’l a mà. El tedi físic que provoca garanteix que el més lleu defecte salti a la vista; la mà busca qualsevol excusa per aturar-se.

Servidor retruco: Les lletres disponibles a la pantalla de l’ordinador són tan boniques que els poemes que hi escrivim semblen més bons que no són en realitat. Per anar bé, el processador de textos hauria d’incorporar uns tipus de lletra horrorosos, uns que fessin mal d’ulls: així es veuria de seguida que un poema dolent és dolent.

2 comentaris:

Clidice ha dit...

Doncs mira, tens tota la raó :)

PURAMARIACREATIVA ha dit...

Calsapeu!! estava buscant una pàgina pels llibres per nens que estic escrivint. Poso al google: ordinador per nens. La cerca me porta a Ucronies. QUina sorpresa! Un petonàs