dilluns, 14 de setembre de 2009

Arenys de Munt, d'una mesa estant
















Matinem. Arribem a Arenys de Munt a tres quarts tocats de vuit i cinc minuts després ja som davant de l’Ajuntament. Les meses s’han instal•lat just al costat, al Centre Moral; al davant hi ha el tendal dels voluntaris, i a l’esquerra, en un cap de cantó, la Sala de premsa. Tot s’ha desplegat al voltant de l’Ajuntament, que llueix una senyera solitària i té les portes prudentment tancades.

A un quart de nou, els responsables de les meses ens apleguem a l’eixida del Centre Moral, on Alfons López Tena ens dóna les darreres instruccions com a portaveu de la Junta Avaluadora. Cal identificar el votant i verificar que té el domicili principal a Arenys de Munt, coses que es poden acreditar amb documents diferents (la identificació personal, amb el DNI o el carnet de conduir; el domicili, també amb el DNI, amb el certificat del padró o amb el full de pagament d’algun impost municipal). En cas de dubte, consultem la Junta Avaluadora. S’ha de filar prim: la credibilitat de la consulta depèn de la nostra bona feina. A les nou hi ha una cua impressionant davant la sala de votació.

Tenim tot el matí per esmorzar, trobar amics, saludar coneguts, conversar amb desconeguts, anar amunt i avall per la riera i gaudir de la festa. A quarts d’una, la Francina i les nenes tornen cap a Mataró. A la una m’incorporo a la mesa 4, on voten els arenyencs el primer cognom dels quals comença amb les lletres O, P, Q, R i S; com que n’hi ha molts, a estones és l’urna que va més plena (la de la mesa 1 de vegades ens passa davant). L’ambient és de festa major i més. Costa descriure-ho. Els votants acudeixen a les meses amb somriures d’orella a orella, amb rostres que vessen de satisfacció. Flaixos de moltes càmeres, observadors que van d’un cap a l’altre del corredor. Un noi ens mostra el DNI però no aporta cap paper on consti el domicili d’Arenys de Munt; no el deixem votar i se’n va enfadat. Què hi farem: tenim l’obligació de ser rigorosos. A uns altres tres els passa el mateix, però tornen a casa, troben un paper oficial on figura el domicili i ho intenten de nou: els fem passar sense fer cua altra vegada i voten. Exulten. Ve gent molt gran amb cadira de rodes: se’ls aplaudeix. És un dels moments més emocionants de la seva vida.

A les cinc de la tarda acabo el torn i deixo l’urna amb 530 paperetes dins. Me n’acomiado com s’acomiada un fill que se’n va a estudiar a l’altra punta de món i em reincorporo a la festa del carrer. A les vuit del vespre es tanca la sala: la participació ha estat d’un 41%. És alta. A tres quarts de deu el regidor de la CUP, en Josep Manel Ximenis, comunica els resultats: 2.671 vots (96%) diuen SÍ a la independència de Catalunya; 61 (2,28%) diuen NO. Hem fet història. I més que en farem.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Vés al meu Facebook: hi he penjat fotos. Baixa't les que vulguis.

Ja ets part de la història d'aquest país.

El caldosabadallenc

Joan Calsapeu ha dit...

Gràcies, caldosabadagracienc!

Núria Talavera ha dit...

Felicitats per l'esdeveniment i pel resultat, per la part que et toca!

Joan Calsapeu ha dit...

Gràcies, Núria. Ha sigut una de les experiències més gratificants de la meva vida. Ara no val a badar. Tenim la poció màgica que ens fa invencibles; el beuratge és fet de dignitat, autoestima, democràcia i amor a la llibertat. Oferim la recepta a tots els municipis catalans que la desitgin. A la marmita, doncs. Això és i serà imparable(entre altres coses perquè, com més malavegin per parar-ho, més creixerà).