dimecres, 23 de setembre de 2009

Malcolm Lowry, cent anys

Enguany es compleixen cent anys del naixement de Malcolm Lowry (Cheshire, Anglaterra, 1909 - 1957), autor de Sota el volcà (1947), la seva obra mestra i una de les grans novel·les del segle XX. La versió catalana d’aquesta meravella ens va arribar l’any 1973, a càrrec d’Edicions 62 i de la mà de Manuel de Pedrolo. Però d'aleshores ençà han fet cuec molts moscards, els anys no passen debades i aquella traducció, a banda que és introbable, avui se’ns fa una mica estranya. Per això crec que la millor manera de commemorar el centenari fóra traduir Sota el volcà de nou al català i dur-lo a les llibreries. Com que no m’hi veig amb cor i ningú em fa cap oferta, servidor em limitaré a celebrar l’aniversari traduint un poema seu que m’agrada –sí, Lowry va escriure poesia, però no la va publicar en vida. Vet-lo aquí:

AMB ELS ULLS OBERTS

Que s’assembla a l’home, aquest Home que es lleva tard
i observa els plats bruts del sopar
i les ampolles que també són buides,
tot el que s'empassaren en l'àgape d’anit
-només queda un got ple com un reclam repulsiu.
Si s’assembla a l’Home, aquest home i el seu destí,
encara embriac, ensopegant i fent tentines,
mentre esmorza rom esbravat, pèsols i sardines.

EYE-OPENER

How like a man, is Man, who rises late
And gazes on his un washed dinner plate
And gazes on the bottles, empty too,
All gulphed in last night’s long how-do-you-do
-Although one glass yet holds and his fate,

How like to man is this man and his fate,
Still drunk and stumbling through the rusty trees
To breakfast on stale rum sardines and peas.

3 comentaris:

Marcel ha dit...

Hola Joan.

Coi, no sabia que Lowry hagués escrit poesia! Aquests anglesos fan de tot...especialment quan estan embriacs!

Alguns comentaris (ja saps que sóc una mica primfilat). Crec que l'original anglès és força difícil, en aquest cas, a més, perquè hi ha alguns col·loquialismes que ens costen de comprendre als qui no som angloparlants i més difícils encara de traduir. Però crec que en aquests casos, si s'opta per un col·loquialisme semblant, s'ha de posar més fàcil. P.ex.: només entenc "dragaren en la vega d'anit" si ho busco al diccionari... Vull dir que a mi em costa, vaja, o que no és una expressió que em soni de res... I al rom "xerec" jo n'hi diria "esbravat" perquè seria un terme més entenedor...i més fidel. I faria notar finalment que en l'original hi ha un esment als arbres -"rusty trees"- que ha desaparegut en la traducció.

I és que és molt engrescador i plaent traduir...però molt fotut!

Però ha valgut la pena ja només per descobrir això: que aquest tipus genial i malalt també era capaç d'escriure coses com aquesta, o el seu mateix epitafi:

Malcolm Lowry
Late of the Bowery
His prose was flowery
And often glowery
He lived, nightly, and drank, daily,
And died playing the ukelele.

Per cert, la fotografia, esplèndida! Com t'ho fas?

Gràcies Joan. Continua que guanyaràs (al Maresme com a mínim!).

God bless you (and Lowry)!

Comtessa d´Angeville ha dit...

Lowry és un dels motius pels que me vaig fer marinera!! En castellà i amb motiu del centenari Tusquets ha publicat aquest any El trueno más allá del Popocatépetl, una tria dels seus poemes que ha fet i traduït Juan Luis Panero. Més que recomanable!

Joan Calsapeu ha dit...

Marcel, t'agraeixo els apunts crítics -és de les crítiques que se n'aprèn, no dels elogis.

Potser sí que per a un català central "dragaren en la vega d'anit" és massa fosc. M'ho repensaré.

És clar: "esbravat" (més que no "xerec") -¿com és que no se m'ha acudit a mi? Gràcies!

Pel que fa als "rusty trees", són els mots del poema que m'han desconcertat més. Li he donat voltes i retombs, i he arribat a la conclusió (provisional) que és un col·loquialisme que emfasitza, reforça, la idea de "stumbling". Però potser vaig errat. Juan Luis Panero, que ha traduït aquest poema al castellà, senzillament ha obviat aquestes paraules.

Comtessa: el tinc. I ja l'he llegit. I, de fet, confesso -me n'he d'empegueir?- que el poema que he traduït l'he tret d'aquí. Efectivament, és més que recomanable.