En el poema número V, Auden teoritza sobre la intransitivitat de la música, en contrast amb la transitivitat que hom exigeix a la literatura.V
Si jo fos compositor, crec que seria capaç de produir una peça musical que expressés a un oient el que vull dir quan penso la paraula amor, però em seria impossible compondre-la de tal manera que sabés que aquest amor el sentia cap a Tu (no cap a Déu, o ma mare, o el sistema decimal). El llenguatge de la música és, com si diguéssim, intransitiu, i és just aquesta intransitivitat la que fa absurd que un oient pregunti: “El compositor es creu de debò el que diu, o només ho fa veure?”.
(Traducció: jo mateix)
If I were a composer, I believe I could produce a piece of music which would express to a listener what I mean when I think the word love, but it would be impossible for me to compose it in such a way that he would know that this love was felt for You (not for God, or my mother, or the decimal system). The language of music is, as it were, intransitive, and it is just this intransitivity which makes it meaningless for a listener to ask: -“Does the composer really mean what he says, or is he only pretending?”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada