dimarts, 8 de setembre de 2009

Sòcrates i els adolescents

S’acosta el dia de reprendre el tracte amb els adolescents. I en els centres d’ensenyament tornarem a deplorar el malcriüm, la mala educació, la prepotència d’alguns alumnes, la manca d’autoritat del professor i unes quantes espines més. I algú se sentirà temptat de pensar que abans [?] els adolescents no eren adolescents. I s’equivocarà de mig a mig. Mireu, si no, com ho veia Sòcrates:

“Ara els nostres adolescents es deleixen pel luxe, tenen molt males maneres i desdenyen l’autoritat. Tenen poc respecte per llurs superiors i s’estimen més la conversa sense suc ni bruc que l’exercici. A casa seva, els sagals ara són els tirans i no pas els macips. Ja no s’alcen quan algú entra a la seva llar. No respecten els pares, la fan petar entre ells quan estan en companyia dels grans. Devoren la pitança i tiranitzen els seus mestres…”

I entre Sòcrates i nosaltres s’han escolat vint-i-sis segles...

6 comentaris:

Jaume Puig ha dit...

Doncs quina mala jugada haver estat adolecent durant els llargs minuts que es troben entre Sòcrates i l'actualitat...

Clidice ha dit...

"És ben singular que, en aquest segle nostre, les coses hagen arribat fins ací, que la filosofia siga, fins i tot per a la gent intel·ligent, un nom va i fantàstic, que no té utilitat ni valor, per a l'opinió comuna i de fet. Crec que els ergotismes que han ocupat el seu territori en són la causa. És un error pintar-la com a inaccessible per als infants i amb un rostre esquerp, malcarat i terrible."


Michel Eyquem de Montaigne (segle XVI)


Res de nou sota el sol? ^^

Anònim ha dit...

Ben mirat, si els adolescents persiteixen en la seva naturalesa al llarg dels segles, què ha canviat perque els professors es mostrin menys capaços, avui, per atendre'ls? Això tenint en compte la reducció de ratios d'alumnes per aula de fa 30/35 anys, de l'evolució social en tots aquests segles, dels avenços tecnològics, pedagògics i del coneixement ...
Potser el problema rau en la capacitat d'acceptació del fracàs tant d'alumnes com de mestres. Això sí, ambdós en sentits inversos i contraris. Els primers no tenen cap sentiment de culpa pel propi fracàs escolar i els segons se senten culpables d'allò que se'ls escapa.
Perdoneu-me si m'atreveixo a opinar des de la distància. De totes maneres no aporto cap recepta.

Joan Calsapeu ha dit...

Jaume: ser adolescent sempre és una mala jugada, perquè en aquesta edat solem ser molt infeliços.

Clídice: si al segle XVI els ergotismes ocupaven el territori de la filosofia, ¿què ocupa avui el territori dels ergotismes? Cada època és envaïda per una forma dominant d'estupidesa.

Anònim: la naturalesa adolescent s'ha mantingut pràcticament invariable al llarg dels segles. Allò que ha canviat és la societat que els veu créixer i que els ofereix una mala fi d'entreteniments per no haver-los d'escoltar.

Gràcies a tots!

vidapervida ha dit...

És estrany, però estic quasi convençuda que els adolescents no han canviat. Els que sí que ho han fet han sigut els seus pares i mares. I crec, que per a mal.

Com a detall el que ha passat amb el botellon, el jutge i els pares-mares de les criatures.

Aina ha dit...

M'agradaria conèixer el títol de l'obra d'on s'extreu aquest text, així coml'autor. Gràcies.