dissabte, 26 de setembre de 2009

'Un poema no escrit VIII', d'Auden


Sosté Auden que parlem tostemps en subjuntiu. És cert: sempre que enraonem ho fem d'un jo estant (sempre més hipotètic que real), del qual no ens podem desempallegar.

VIII

En tant que llenguatge artístic, la Parla té una mà d’avantatges: tres persones, tres temps (la Música i la Pintura només disposen del temps Present), les veus activa i passiva... però té una pega grossa: li falta el mode Indicatiu. Tots els seus enunciats estan en subjuntiu i només poden ser veritables si una evidència no verbal els verifica (cosa que no sempre és possible).
(Traducció: jo mateix)

As an artistic language, Speech has many advantages –three persons, three tenses (Music and Painting have only the Present Tense), both the active and the passive voice– but it has one serious defect: it lacks the Indicative Mood. All its statements are in the subjunctive and only possibly true until verified (which is not always possible) by non-verbal evidence.